Font Nova de Can Pobla
Matadepera

    Vallès Occidental
    Can Pobla
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    835

    Coordenades:

    41.63337
    2.01634
    418069
    4609538
    Número de fitxa
    08120 - 312
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    No raja i no mhi ha hagut manteniment des de fa molt de temps.
    Protecció
    Inexistent
    En la fitxa número 2 del Catàleg de Béns arqueològics a protegir, es contempla un perímetre de protecció de les feixes de Can Pobla, que sembla arribar fins a la font, però en cap cas es preveu ni s’esmenta la seva protecció física.
    (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat definitivament per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, adoptat en la sessió de 14 de maig de 2009, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5469 el dia 22 de setembre de 2009).
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08119A006000020000YH
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La Font Nova de Can Pobla està situada al sud de la casa, en el camí que voltant-la pel darrera condueix cap el Revolt Rodó. Abans d’arribar al revolt, a mà dreta, entremig de les esclarissades alzines, s’observa una feixa ben ampla. Baixant pel marge, a una quinzena de metres, s’endevina la part superior de la paret.

    L’estructura consisteix en un muret d’una vintena de metres de llargària, en forma de lluna minvant, perfectament simètrica. El mur, de 0’50 m de gruix, està fet amb pedra, collat amb morter de calç. Només l’ampit esquerra ha perdut l’arrebossat a la part superior.

    El brollador se situa al bell mig de l’estructura muraria. Consta d’una fornícula, decorada amb una petita volta de pedra disposada a sardinell. A la part inferior, hi ha un pedrís o ampit que serveix per a col·locar-hi el càntir. S’hi observen tres brolladors diferents, sense aixeta.

    Actualment no hi surt aigua.

    La font tal i com es coneix avui en dia, sembla datar de la mateixa època de remodelació de la casa. Però és molt possible que ja existís amb anterioritat.

    En la transcripció d’un text transcrit per J.M.Q d’un document de 1539 propietat de Josep Maria Quadras, que es pot llegir en el llibre de Miquel Ballbé (BALLBÉ:1985), s’esmenten varies fonts propietat de Jaume Pobla, Pagès de la parròquia de Sant Llorens de Mont, Bisbat de Barcelona i el seu fill, Pau Pobla, pages també de dita parròquia:

    “(...)tenim i possehim totes aquelles cases, vulgarment anomenades, de Sant Esteve ab totes las terras, honors y pocessions y ab ses entrades y eixides, drets y pertinències suas universals situades en la Parroquia de Sant Llorens del Mont, Bisbat de Barcelona, unides ab lo mas Seró, Mas de Taverner, Mas de Riquer y Mas de la Costadelau, units y agregats, com y aglevats ab dites cases.

    ITEM: totes aquelles pesas de terra separades (...)  y en lo superior singlees lo camí per lo qual se puja a dit coll de las Arenas a dit Monastir y es edificat en lo mateix Single, per lo qual passa dit camí. Lo qual son de dit Monastir y aquest Single no son compresos en lo Establiment y Concessió a nosaltres fet y de la predita pujada en...es dita cova, sempre va per lo peu de la predita pujada per lo single de dita cova passant sobre el single de Home mort harrant sempre per lo peu de dita pujada en lo peu de la qual surten quatre fonts separades fins al Cap, es al cap damunt de dita que Roca que vá y fa volta el camí cerca la Vall Freda de dit Monastir (...) y va linea recta en aquella gran pedra o Codul que  es en la carta y despres va fins a dita buiga den Paret y de dita Buiga baixa y compren aquell altra Single per lo qual pasa el camí que va a dita Casa de Sant Esteve al terme de Sant Llorens de vall y inclou la Buiga anomenada den Buguñá y den Oliveras, en lo qual singla y ha una Font dita de las Alias y va per dit single així com per las pujades inferiors (...).

    BALLBÉ, Miquel (1985). Masos i Pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.