Font i bassa de Can Paulet
Cervelló

    Baix Llobregat
    Camí de can Paulet.
    Emplaçament
    Prop dels horts i al costat de les ruïnes de can Paulet

    Coordenades:

    41.406158278086
    1.9629639387131
    413320
    4584365
    Número de fitxa
    08068 - 61
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017.
    PEPAAC – ph-89
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    3444003DF1834S0001AK
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica.

    L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. 

    Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada.

    De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font.

    S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. 

    La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII (Llurba, 2021: 135-136).

    Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. 

    Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII.  L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.

    En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138).

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.

    MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.