Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps.
Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.
La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).
Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).
En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)
