Font d'en Martí
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest mas es troba ubicat a la vessant del Puig Rodó, entre la confluència de la Riera major i el Torrent de la Font d'en Martí, prop del pont de Malafogassa.
És un edifici de planta rectangular amb unes dimensions de 10x9,60 metres i una superfície total de 192m2 i una superfície coberta de 96m2.
El mas és cobert amb una teula aràbiga a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana de llevant.
L'accés principal es troba en aquesta paret de oriental i es troba coronat amb un arc de mig punt adovellat. A banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra i amb la llinda i l'ampit també d'aquest material. A la dreta de la porta hi ha un petit pedrís per descansar.
La casa es troba envoltada també per un empedrat d'un metre d'amplada aproximadament.
S'observa l'afegitó d'un segon cos a l'estructura originaria que es troba cobert per la mateixa teulada a la banda de nord.
Al sud, s'hi troba un porxo que no té l'aspecte de pertànyer a la primerenca construcció, sinó d'haver estat construït en una renovació recent. Aquest porxo obert és de dos pisos i sostingut per pilars de pedra amb la planta quadrada. Al primer pis hi ha una barana de fusta.
A la paret que on es sosté el porxo s'obren diverses finestres més amb l'ampit de pedra i acabat amb forma arrodonida.
A l'oest s'observen finestres amb les mateixes característiques que les anteriors, emmarcades en pedra i ampit també d'aquest material. A l'angle que formen les façanes nord i oest s'obre un porxo a nivell de primer pis amb un cos semi circular on s'hi troba un forn.
A davant la casa s'ho troba la font que dóna nom a la casa.
Aquest edifici no es troba arrebossat, podent-se observar clarament el parament constructiu format per blocs de pedra de granit vermell unit amb morter de calç i argamassa de fang. A mode decoratiu presenta diversos carreus ben escairats als angles de les parets així com a les portes i finestres.
Història
Masia situada dins la demarcació de l'antiga parròquia de Sau. Aquest terme experimentà un creixement notable de població a partir del segle XVI assolint la màxima densitat entre els segles XVIII i XIX. En el període comprés entre aquests dos segles passà de tenir 11 masos a tenir-ne 101.
Les primeres dades que fan referència a aquest mas daten del segle XVIII, la seva construcció doncs, s'emmarca dins aquest període de creixement de població.
Al Nomenclàtor de la descriu com a "casa de labor" situada a 3km de la capital de l'ajuntament.
Bibliografia
A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona.
A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860.
Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit.