Font d'en Colomer
Vilassar de Dalt

Maresme
Torrent de la Font d'en Colomer
162

Coordenades:

41.51509
2.35168
445902
4596142
Número de fitxa
08214 - 220
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Estat de conservació
Dolent
espai abandona i sense manetniment. La font ja no raja i està mig colgada.
Protecció
Legal
Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08213A008000450000JE
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart

Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. La paret frontal, de pedra està parcialment tapada i la pica gairebé colgada per la terra i fullaraca. No hi ha broc. No s'observa cap portella lateral de registre de mina. Al costat, en direcció a les feixes de Can Colomer, mig emboscada, hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font.
La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's.

La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur d'alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , amb presència d'algun exemplar de robínia (Robinia pseudoacacia) i pi pinyoner. A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica.

Havia estat una font molt concorreguda en èpoques passades; però des de que es va canalitzar s'ha anat deixant.

AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.

Descarrega PDF