Font del Sot Dosrius

Maresme
Torrent de cal Rajoler - Veïnat de Ribot - Zona de Dosrius
Al nord-oest del nucli urbà, a l'aiguabarreig del torrent de cal Rajoler i el sot can Bosquets
159m

Coordenades:

41.60275
2.39702
449753
4605847
08075-199
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Privada
Ref. Cad.: 08074A02200001
Adriana Geladó Prat

Estructura aïllada i bastida entre dos afloraments rocosos (o talussos) formats pel propi terreny de la zona. L'aigua brolla de manera natural mitjançant un broc metàl·lic encastat en un muret bastit en pedra, adossat al talús de la banda de ponent. L'aigua cau dins d'un petit canal que està connectat amb una bassa de planta rectangular bastida amb maons. Al centre del mur de la bassa hi ha un rebaix que deixa passar l'aigua cap a una petita pica rectangular feta amb quatre maons. Des d'aquesta pica hi ha un canal rectangular, bastit també amb maons, que condueix l'aigua cap un desaigüe de factura moderna. Al talús de la banda de migdia hi ha un plafó de pedra rectangular amb la següent inscripció: "FONT DEL SOT FERRUGINOSA". Davant de la font hi ha una petita esplanada coberta amb grava i dos bancs de formigó per seure.

Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font Rovellada. L'element està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària que raja tot l'any.

Es tracta d'un naixement d'aigua natural amb un alt component de ferro (d'aquí el topònim Ferruginosa). Aquest component fa que l'estructura estigui rovellada i plena d'un llot esponjós de color ocre. A principis del segle XX era un dels llocs més concorreguts i emblemàtics del municipi i, posteriorment, de la comarca. Tot i el seu particular gust (degut a les partícules minerals del ferro), l'aigua es venia a Mataró (pels carrers de la ciutat es pregonava: "Aigua de la Font del Sot, qui no en beu es mor") i, fins i tot, s'hi construí una envasadora d'aigua cap a l'any 1940, que va plegar donada la impossibilitat de conservació que tenen aquest tipus d'aigües. Uns anys més tard, el propietari va condicionar l'espai de la font i de l'esplanada. Amb el pas del temps, l'espai va quedar abandonat i embassat, sobretot pels abocaments de llot que feia una empresa d'àrids propera, fins que l'any 1990 va sorgir una comissió formada per alguns membres d'entitats municipals amb la intenció de recuperar-la. Després d'un parell d'intents, la font s'abandonà de nou (els abocaments de llot continuaven). L'any 1994, l'ADF la va tornar a netejar. L'any 2000, l'empresa Aigües del Ter Llobregat, canviant una canonada que passava molt a prop de la font, la va malmetre. L'any 2001, l'empresa va arranjar la font i l'espai d'esbarjo a instàncies de l'Ajuntament de Dosrius sota petició popular.

ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 69. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 42-43, 68. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.24/185. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius, p. 134. COMISSIÓ ORGANITZADORA (1990). "Hem recuperat la Font del Sot". El Comú, núm. 15, p.36. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 15, 16, 26. "L'àlbum del Comú. Anys 40". El Comú, núm. 9, p. 47. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.