Font del Prat
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa
    345

    Coordenades:

    41.62968
    1.88255
    406920
    4609264
    Número de fitxa
    08053-422
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08052A008000210000OW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària.
    Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat.
    La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure.
    L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig.

    Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula "clot" per designar una font que neix per filtració.