Font del Grèvol
Dosrius

    Maresme
    Solella del Corredor - Veïnat del - Zona del Far
    Emplaçament
    A llevant de l'Àrea d'esplai del Corredor, pel camí que porta al mirador del Corredor
    534m

    Coordenades:

    41.62117
    2.47415
    456193
    4607850
    Número de fitxa
    08075-207
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Estructura aïllada situada en un desnivell del terreny, a la que s'arriba per un corriol amb unes escales de fusta adaptades. Està formada per un banc bastit en pedra i maons, delimitat lateralment per dos grans lloses de pedra granítica i amb paviment davanter de planta rectangular bastit amb còdols i carreuons de pedra. El banc presenta una base feta amb carreuons de pedra, amb rajoles de ceràmica a la part superior. Al mig hi ha una pica de planta rectangular amb una petita repisa metàl·lica per sostenir els envasos. El respatller del banc està bastit amb un aplacat de pedra i delimitat amb maons plans, amb decoració central. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic, de nova factura. Encastats al respatller hi ha dos plafons rectangulars de ceràmica vidrada acolorida decorats amb sanefes vegetals. En un hi ha el nom de la font, emntre que l'altre apareix l'any d'inauguració, 1998. Al paviment davanter de la font hi ha una rosa dels vents metàl·lica i, en un dels seus extrems, una antiga canalització de pedra que servia per desaiguar-lo.

    Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Teula. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i s'indica que és una font natural sense garantia sanitària.

    La font va ser construïda per l'Agrupació Científica Excursionista de Mataró l'any 1998, en un indret on ja hi havia un naixement d'aigua que, en origen, brollava a través d'una teula (d'aquí el topònim antic). Durant els anys 40 i 50 del segle XX, aquest naixement d'aigua havia estat molt freqüentat pels picapedrers que treballaven a les Roques de Mataró, que hi anaven a beure aigua. El topònim amb el que es coneix l'estructura en l'actualitat li ve donat pel tipus de vegetació que creix al seu voltant.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/198.