Font de Santa Llúcia
Sobremunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l'oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s'estén a l'oest de l'església.
S'accedeix a la font vorejant el marge del camp, tant per l'extrem nord com pel sud. Seguint el marge s'arriba a un punt on es troben dos pollancres morts, a tocar d'una bassa. A escassos metres dels pollancres es troba la font.
La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses. A l'interior de l'espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la paret posterior, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica. A l'esquerra de l'aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions.
L'espai que envolta la font, situat pocs metres sota un camp de conreu, es troba ocupat per roures i pins.
El camí que baixava a la font des de l'església de Santa Llúcia va ser destruït va uns anys en ampliar una àrea conreable. La font no està senyalitzada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Santa Llúcia presentava un índex de nitrats de 28'10, 11'10, 57'90, 38'30, 30'10, 27'50 i 28'70 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable.
Història
Fa uns seixanta anys hi van fer una construcció de pedra força monumental. També és coneguda com a font de can Jepet. La font era utilitzada pels veïns de can Jepet, la Masia, els de Santa Llúcia. En èpoques de secada quan la font de la Roca s'assecava la gent de Sobremunt acudia a la font de Santa Llúcia. Era sabut que la font provocava disputes entre els masovers de can Jepet i els de la Masia per aclarir-ne la propietat. Per "Pasqüetes" i per Santa Llúcia els habitants del municipi s'hi aplegaven per celebrar la diada.
Bibliografia
AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007.
