Font de Sant Sebastià

Dosrius

En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una "deixa" de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.