Font de l'Esteve El Pla del Penedès

Alt Penedès
Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500.
Riba dreta del torrent Gran; zona verda entre carrer de la Font de l'Esteve i la carretera BV-2153
218,3
08164-67
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Popular
XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Pública
Ajuntament del Pla del Penedès
Àlex Asensio Ferrer

És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé.
Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre.
La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs.
La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada.
Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos.

"Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font" (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). "És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer" (LLORAC, 2015:246).

DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88.
LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246.