Font de les Illes
Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Al mas de les Illes
    Emplaçament
    Ctra. C-55: sortida al polígon de la Flora. Camí en direcció N-W
    77

    Coordenades:

    41.54827
    1.87863
    406476
    4600230
    Número de fitxa
    08147 - 202
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Element força modificat.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial de Protecció d'Olesa de M (14/06/94)
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08146A00800035
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Als baixos de la casa antiga del mas de les Illes hi ha una surgència natural d'aigua, que és canalitzada cap a una bassa que hi ha al costat de les cases noves d'aquest mas. Adossat a la bassa hi ha un cobert que conserva restes d'un pou i del que antigament havia estat una sínia. Antigament era tradició venir a aquesta font, especialment el Dijous llarder, però ara ha quedat tancada dins l'explotació agrícola del mas.

    El nucli originari del mas de les Illes ja surt esmentat en alguns pergamins del segle XIV. És la construcció situada uns 100 metres al sud-est. L'any 1860 el mas consta com a propietat de Casals i Cortès. Aquesta família també posseïa el mas Vilapou i el mas Gori, en el qual després s'hi va construir l'hotel Gori. El 1910 ja s'havia traspassat a un italià: Lucas Diomedes. Aquest any el mas tenia una extensió de 18 ha i hi vivien masovers (set persones en total). Tot sembla indicar que, amb el canvi de propietari, la masia va ser objecte d'una reforma substancial. Fou aleshores quan va adquirir l'aparença actual, que es caracteritza per una estètica força allunyada de l'estil rural tradicional. Probablement va ser en aquesta època, o una mica més endavant, que es van construir les dues cases noves. Segons informació oral, van ser dos fills de la família propietària qui les van construir. Antigament el mas tenia dues sínies (una enmig dels camps i una altra al costat de la bassa gran de la font), cinc pous i dues basses (aquestes s'han conservat). L'any 1971 es van inundar les terres on estan situades les cases, cosa que va obligar a una important reforma. Des de fa uns anys tota la finca, que ocupa una bona esplanada coneguda amb el mateix nom del mas, està orientada al conreu d'arbres fruiters i als manipulats de la fruita.

    GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-39