Mas de les Illes Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Poligon industrial de la Flora
    Ctra. C-55: sortida al polígon de la Flora. Camí en direcció N-W
    84

    Coordenades:

    41.54764
    1.87989
    406580
    4600159
    08147-107
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    XIX
    Regular
    Interiors en mal estat. Recentment ha patit un incendi.
    Física
    Recinte tancat
    Restringit
    Productiu
    Privada
    08146A00800035
    Jordi Piñero Subirana

    Antiga masia que ha estat substancialment modificada al segle XIX i convertida en una edificació molt regular, de planta perfectament rectangular, que s'aparta força del model clàssic. Es tracta d'una casa amb teulada a una sola vessant, pràcticament sense construccions annexes. Té una planta semi-soterrada, una planta pis (on hi havia la part residencial) i una planta sotacoberta. La façana principal és encarada al nord-oest i s'estructura en tres nivells d'obertures amb cinc franges verticals perfectament regulars (excepte dues finestres més modernes). Al primer pis les obertures són en forma d'estrets balcons, mentre que a les golfes les són amb arc de mig punt i barana de terracota. Com a element decoratiu té una fornícula buida. Els murs són fets en part de maó i en part de pedra. Per la part posterior la casa té accés només als pisos superiors, ja que el terreny fa desnivell. La construcció conserva escassos vestigis de l'antiga construcció de la masia: probablement els més antics són en una cambra on hi aflora una mina d'aigua. Aquesta aigua és emmagatzemada en una bassa coberta situada davant de la façana i també nodreix una bassa més gran, situada en un terreny més avall.

    Aquest és el nucli originari del mas de les Illes, que ja surt esmentat en alguns pergamins del segle XIV. Tot i que de la construcció d'època medieval i moderna n'ha quedat ben poca cosa. L'any 1860 el mas consta com a propietat de Casals i Cortès. Aquesta família també posseïa el mas Vilapou i el mas Gori, en el qual després s'hi va construir l'hotel Gori. El 1910 ja s'havia traspassat a un italià: Lucas Diomedes. Aquest any el mas tenia una extensió de 18 ha i hi vivien masovers (set persones en total). Tot sembla indicar que, amb el canvi de propietari, la masia va ser objecte d'una reforma substancial. Fou aleshores quan va adquirir l'aparença actual, que es caracteritza per una estètica força allunyada de l'estil rural tradicional. Probablement va ser en aquesta època, o una mica més endavant, que es van construir les dues cases noves, situades a uns 100 metres al nord-oest. Segons informació oral, van ser dos fills de la família propietària qui les van construir. Antigament el mas tenia dues sínies (una enmig dels camps i una altra al costat de la bassa gran), cinc pous i dues basses (aquestes s'han conservat). Des de fa uns anys tota la finca, que ocupa una bona esplanada coneguda amb el mateix nom del mas, està orientada al conreu d'arbres fruiters i als manipulats de la fruita.

    AADD (2011). Pla Especial Urbanístic d'identificació de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable susceptibles de reconstrucció i rehabilitació. Urbanisme Integral i Mediambient, S.L.P; Ajuntament d'Olesa de Montserrat (fitxa M 01.2)
    COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 91-93