Font de la Soleia
Matadepera

    Vallès Occidental
    Camí de la Font Soleia
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    825

    Coordenades:

    41.641
    2.02251
    418593
    4610380
    Número de fitxa
    08120 - 386
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Titularitat
    Privada
    08119A002000030000YA
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Surgència d’origen càrstic situada arran de corriol, sota la paret del cingle, al camí que rep el nom de la font. Està envoltada de verdet, heura i falzia blanca o ruda de paret. L’accés es pot fer des del Camí dels Monjos, pujant des de Can Pobla.

    Es tracta d’una antiga surgència mig taponada per les concrecions calcàries i tosca. A la part inferior, tocant al terra hi ha una piqueta en forma de mitja lluna que els excursionistes mantenen neta. La pica està feta de pedra, per la part interior hi ha una filera de maó pla amb una fina capa d’arrebossat. Al damunt, hi ha un pegat de morter rectangular amb la data gravada de “1905 FONT SOLEIA.”

    A mà esquerra, en el mateix estrat, la nova surgència amb un orifici situat a una trentena de centímetres del terra i un tap amb una cadeneta. A mà esquerra mig esborrades pel degotall de l’aigua hi ha les quatre barreres pintades de color groc i vermell. L’aigua que es filtra a través de la mateixa paret s’escola pel camí, travessant-lo i acumulant-se en una basseta natural envoltada de lleteroles florides i arítjol, fàcil d’identificar per la presència de joncs al seu interior.

    Les surgències són fonts naturals que brollen de la terra o d’entre les roques. Poden ser temporals o permanents. El seu origen procedeix de les aigües infiltrades en un carst, que surten a l’exterior a través d’un forat o una cova, quan localitzen un nivell subjacent de roques impermeables. Per tant, el moviment natural de l’aigua a través de la roca queda desviat pel material impermeable i per tant forçant-lo a sorgir a la superfície.

    La surgència apareix cartografiada al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt publicada l’any 1935.

    L’any 1905 s’arranja l’espai com indret.

    AA.VV. (1935). Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt. La Mola. Centre Excursionista de Terrassa. Impremta Joan Morral. Terrassa.

    GRAU, Edmond i VANCELLS, Frederic (1997). 70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb itineraris per visitar-les. Terrassa: El Cau Ple de lletres editorial.

    SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.