Font de la Mosquera Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 500 metres de la carretera BV-4342, punt quilomètric 0'400

Coordenades:

42.06945
2.07459
423443
4657901
08109-216
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XIX-XX
Bo
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Social
Privada
Ref. Cad: 08108A008000320000BT
Jordi Compte i Marta Homs

La font de la Mosquera està situada en un punt enclotat, uns 200 metres al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol i al sud del Casó.
S'accedeix a la font per un corriol que s'inicia davant l'escola i travessa un bosc de roures conegut com els Rourets fins trobar una zona de pendent pronunciat que baixa entre camps. L'últim tram del corriol, on el camí entre en un petita vall envoltada de balmes, es fa per un tram d'escales, alguns graons de les quals són picats a la roca.
La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'una estructura ubicada al fons d'una balma i coberta de molsa. Per a facilitar l'accés a l'aigua hi ha un tronc buidat que canalitza l'aigua des del fons de la balma fins a l'exterior. L'espai que envolta la font és una petita vall envoltada de balmes i roques despreses, la major part de les quals cobertes de molsa. A uns metres de la font un petit rec forma un salt per sobre les roques, tot i que només en períodes de pluges.

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2004 i 2006, la font de la Mosquera presentava un índex de nitrats de 69'30 i 42'80 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que en alguns moments superava el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut.

AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial.
Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006.