Font de la Fanga o dels Caçadors Font-rubí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: "Font dels Divendres Penedès", ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop.
Història
Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades.
