Font de can Santpare Santa Maria de Martorelles

    Vallès Oriental
    Vall del torrent de can Gurri, 08106
    A l'extrem de llevant del terme municipal, pel camí que porta a la font de can Gurri
    261m

    Coordenades:

    41.51913
    2.27282
    439325
    4596643
    08256-32
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    XX
    Regular
    El mur està cobert d'abundant vegetació i molsa.
    Inexistent
    Fàcil
    Científic
    Pública
    Ajuntament de Barcelona
    Adriana Geladó Prat

    Font formada per un mur de pedra i una pica adosssats a un petit talús de terra d'on brollava l'aigua, al costat d'una alzina. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de plàstic encastat al mur. La pica on queia l'aigua està bastida amb el mateix tipus de pedra que la resta de la construcció i presenta una planta semi-circular.

    S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop passada la font de la Mercè, a l'encreuament de camins, agafar el de l'esquerra i anar pujant fins arribar a una clariana que queda a mà esquerra i a la que s'accedeix per un camí sense sortida. Al fons d'aquesta clariana, a la dreta i al costat d'una alzina, hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.

    La font està situada a uns 100 metres a l'est de les restes de la masia de can Santpare, que en l'actualitat es troben dins d'un gran bardissar situat al costat del camí que puja cap a can Gurri. Durant els anys 80 del segle XX, la zona fou utilitzada per la Granja Escola de can Girona per crear-hi una zona d'acampada (s'observen diverses construccions relacionades amb aquesta activitat: dipòsit o aljub de totxo, piques). Fou en aquesta època quan la font va ser refeta completament. La font, que no raja, agafava l'aigua del torrent de can Gurri mitjançant un tub de polietilè. Tot i això, sembla que anteriorment ja existia una altra font, que agafava l'aigua del mateix torrent. Mitjançant una canaleta de teules àrabs, l'aigua era conduïda fins a l'aljub que encara es pot observar damunt de la font. Des d'aquest, mitjançant un sistema de tubs i aixetes situat a sota, l'aigua arribava a les piques i a un antic safareig. Aquest sistema devia tenir, aproximadament, uns 200 metres de recorregut.

    CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 36-37. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). "Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles". Revista Notes, 27, p. 96, 101, 104. DOPEC; GMG (2014). "Catàleg de béns protegits". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit].