Font de ca la Treseta / Font del Llorer / Font del Llorerer
Santa Maria de Martorelles

    Vallès Oriental
    Vall del torrent de can Gurri, 08106
    Emplaçament
    A l'extrem de llevant del terme municipal, sota el camí carener de la Conreria
    411m

    Coordenades:

    41.51371
    2.27408
    439425
    4596041
    Número de fitxa
    08256-31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Els murs estan coberts d'abundant vegetació i algunes soques els travessen.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08256A00500035
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Font formada per un mur de pedra que forra el petit talús d'on brolla l'aigua, en una zona emboscada. El mur està bastit en pedra sense treballar de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. El brollador es correspon amb un tub de ferro encastat al mur. L'aigua és recollida per una pica circular encastada al paviment de la font (és un recipient), que presenta un decantador pel qual l'aigua passa cap a la teula àrab que la condueix, la qual també està encastada al paviment. Des d'aquí, l'aigua es perd pels voltants. Al costat de la font hi ha un indicatiu recent on s'adverteix que l'aigua és natural, però sense garanties sanitàries.

    S'hi accedeix pel camí d'Alella. Un cop arribats a la font de can Gurri, cal agafar un estret corriol ascendent que està situat darrera de l'àlber caigut que actualment fa de banc per seure. El corriol desemboca en una de les torres de la línia d'alta tensió. Des d'aquesta torre seguim una pista ascendent uns 200 metres fins trobar un corriol a mà dreta que s'endinsa cap al bosc. A uns 25 metres aproximadament hi ha la font. La font es troba situada dins dels límits del Parc de la Serralada Litoral.

    A poca distància de la font en direcció nord, hi ha les restes de l'antiga masia de ca la Tereseta o Treseta, a la que probablement subministrava aigua i de la que agafa el nom. En origen, prop de la font, hi havia dues mines i tres o quatre llorers dels que probablement agafa l'altre sobrenom amb la que se la coneix. Dels llorers encara en queda un, situat damunt de l'estructura i ubicat entre les dues mines anteriors, que no s'han pogut localitzar donada l'abundant vegetació que cobreix la zona. Aquests arbres foren plantats probablement pels habitants de la masia, ja que no són autòctons de la zona. La font fou senyalitzada per uns voluntaris badalonins fa uns anys, amb rètols de fusta que indicaven la seva ubicació.

    CANDELA, A.; SÁNCHEZ, A.; SORIANO, Q. (2011). Les fonts martorellenques. Martorelles: [els autors]; Ajuntament de Martorelles; Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, p. 40-41. CANDELA RAMOS, A.; CANO, A. (2012). "Les fonts i l'ús de l'aigua a Martorelles". Revista Notes, 27, p. 96. DOPEC; GMG (2014). "Catàleg de béns protegits". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. GORDI I SERRAT, Josep (1997). "Un passeig pels boscos del Vallès Oriental (dels alzinars de Castellruf a la fageda de la Sauva Negre". Revista Notes, 11, p. 169. ROVIRA, A.; GURRI, J. (2000). "Les fonts del Vallès Oriental: de Sant Fost a la Roca". Revista Lauro, 19, p. 22. SANJUAN I ESQUIROL, Joan (2012). "Can Girona, una finca singular de Martorelles de Dalt". Revista Notes, 27, p. 109, 114. SORIANO, Quíxol (2003). Les fonts i el seu entorn. Itineraris per Martorelles i Santa Maria de Martorelles. [Martorelles: inèdit], p. TRIQUELL I SALOMÉ, Adrià (2012). Parc de la Serralada Litoral. Història i itineraris. Barcelona: Piolet, p. 109. https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Ca_la_Teresa (Consulta: 19-11-2015). Http://trinxacadenes.com/la-caminada-de-les-10-fonts-litinerari/ (Consulta: 19-11-2015).