Font de can Campanyà
Castellbisbal
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font d'un sol brollador protegida per una estructura de forma el·líptica formada per una paret de còdols units amb ciment pòrtland i protegida per tot el seu carener per una filera de maons. Estructura que té una alçada màxima de 2,80m arran de la paret de la muntanya i va disminuint progressivament fins a tenir només uns centímetres. L'amplada de la paret que la forma és de 45 cm. La forma el·líptica crea un espai interior de 2,20m d'amplada. Al fons del mur, i obert a la falda de la muntanya s'aprecia una obertura en forma de finestra de 40 cm d'amplada per 80 cm d'alçada, reforçada amb maons. Aquesta obertura dona accés a la mina original de la font. L'aigua cau directament al terra per on s'escorre directament mitjançant una reixa. A pocs metres de distància de la font s'aprecia una bassa rectangular amb parets de pedra actualment coberta per la vegetació i les fulles i sense ús, que correspon a les restes de l'antiga font de Can Campanyà, anterior a la rehabilitació.
Com a element d'interès, cal destacar la presència d'un petit reducte d'alzinar a l'entorn de la font, i que es correspon al que devia ser la tipologia de boscos original del terme, actualment desapareguda. Es troba inclosa dins del conjunt d'elements llistats al POUM amb el núm. C.03
Història
La font actual és fruit d'una rehabilitació practicada a la dècada del 1990 aprofitant una antiga font popular. Del que degué ser l'antiga font només romanen les restes de l'antiga bassa.
Bibliografia
MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.
