Font de cal Cot
Navàs

    Bages
    Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral.
    Emplaçament
    Ctra. BP-4313, al km. 51 camí nord-oest uns 1.500 m cap a les Cots. Als peus d'aquesta masia cal travessar un camp per accedir a l'antic camí, ara tallat, i a uns 500 m travessar la riera fins a cal Cot i seguir 80 m al nord-est.
    456

    Coordenades:

    41.88273
    1.79899
    400352
    4637453
    Número de fitxa
    08141 - 319
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Entorn mancat de manteniment, camins tallats.
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018. Núm. 01.BAMP (fitxa genèrica de fonts). Nivell 4. Ambiental.
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A006000180000IK
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Font emplaçada uns 80 m al nord-est de la casa de cal Cot, vora un torrent que desemboca a la riera de Sant Cugat. Consta d’una petita construcció de pedra que, al seu interior, acull dues basses on hi neix l’aigua.

    Informació facilitada per Jaume Obradors

    Cal Cots és una casa probablement originària del segle XVIII, que era una masoveria de les Cots. L’any 1935 es trobava deshabitada, però a la postguerra es va tornar a ocupar fins entorn de la dècada de 1960, quan ja va quedar abandonada definitivament. Els incendis de l’any 1994 van arribar fins a la casa, que aleshores ja tenia la teulada ensorrada.

    Prop de la casa hi ha la Font de cal Cot, que a mitjans de segle XX encara era molt popular i visitada. Era una de les que tenia aigua més abundant de tot Navàs. Hi venien gent d’Argençola i d’altres indrets a fer fontades. Les propietàries, que eren les germanes Masnou, de Manresa, també hi venien sovint i la tenien molt arreglada.

    A mitjans de segle XX Isidre Soler, àlies Filaborres, menava les terres d’aquest sector i hi va construir una bassa una mica més avall amb la qual emmagatzemava aigua de la font per regar uns horts.