Fons documental Palmerola de l'Arxiu Nacional de Catalunya
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons del Llinatge Despujol, marquesos de Palmerota, dels segles XVI al XIX. El fons conté documentació diversa referent a propietats dels Despujol. En aquest fons la documentació referent a Castellgalí és la de finals del segle XIX, quan els Palmerola hereten les propietats dels Amigant. Es tracta de documentació privada referent a les diferents propietats, Lligall Amigant (des de 1453). Hi ha diferents documentació familiar, testaments, capítols matrimonials,... el document d'arrendament de l'Hostal de Castellgalí el 1763 a tercers, vendes diverses.
Història
La genealogia dels Senyors del Castell de Palmerola té fins a 7 generacions dels Marquesos de Palmerola. ANTIC de Palmerola, Senyor de Palmerola, va tenir una filla: Helena de Palmerola. Helena de Palmerola es va casar amb Jaume d'Alemany-Descatllar, baró de Callús. Era fill i hereu del Cavaller Francesc d'Alemany-Descatllar. Així es va introduir, la linea dels Alemany-Descatllar, la qual en el segle XVIII es va constituir el Primer Marqués de Palmerola en la persona de Francesc Xavier Despujol i Alemany-Descatllar. Al 1880 els hereus dels Amigant foren els Despujol, marquesos de Palmerola, que van heretar les propietats d'aquests, inclosa la casa ca l'Amigant. L'any 1673 Josep d'Amigant i Ferrer, primer comte de Fonollar, comprà el castell de Castellgalí a la família Bolet (que també havia adquirit la jurisdicció del castell als Rajadell). Aquesta família d'origen Manresà foren els senyors de Castellgalí fins l'abolició dels senyorius feudals per les Corts de Cadis. Josep d'Amigant i Ferrer prengué possessió pública de Castellgalí el 5 d'octubre de 1673. El 1711 el rei Carles III li concedí el títol de comte de Fonollar. Va tancar l'Hostal situat al peu del camí Ral per convertir-lo en la seva casa senyorial el 1684 va convertir l'immoble en residència senyorívola, segurament perquè el castell estava en runes, però mai la va habitar, i en modificar l'estructura original va posar el seu escut a la façana.