Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La documentació conservada són només llibres sagramentals, i alguna documentació notarial fragmentària que estava ficada dins d'aquests llibres -Baptismes (1518-1920) -Confirmacions (1618-1920) -Matrimonis (1613-1919) -Defuncions (1573-1936) -Vària notarial (1560-1785) El seu contingut inclou separat per parròquies, els registres parroquials de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre, Sant Salvador d'Espoia, Santa Maria de Carme.
Història
La parròquia de la Pobla de Claramunt tenia com a sufragànies a principis del XVII les parròquies de Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Martí de Carme i Sant Joan de la Torre de Claramunt. A principis del XVIII a banda d'aquestes apareix esmentada la de Sant Salvador d'Espoia o Vilanova d'Espoia, com a sufragània, encara que aparentment la funció pastoral d'Espoia es feia a Sant Joan de la Torre. A 1729 el nucli de la Font de la Reina, que era terme de Capellades però parròquia de la Pobla, fou segregat i ajuntat a Capellades. Segons el "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya" Sant Martí dle Carme se segregà de la Pobla de Claramunt el 1779, mentre que Vilanova del Camí s'hauria segregat el 1851, encara que a la documentació del fons a principis del segle XIX consta com a sufragània de la Pobla de Claramunt només la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt. Aquesta darrera s'emancipà el 1868 deixant de dependre de la Pobla, i en la modificació de límits diocesans de 1957 va romandre al bisbat de Barcelona. La de Santa Maria de la Poble va passar al bisbat de Vic. El fons parroquial de Sant Salvador de l'Espoia anterior al 1868 i de Sant Joan de la Torre anterior al 1919 ha estat custodiat a la parròquia de la Pobla de Claramunt fins el seu ingrés a l'ABEV l'any 2004. Segons notícies que consten en la documentació conservada, l'arxiu era guardat, al segle XVII, en una arquimesa a la casa rectoral. D'allà se n'hauria sostret, suposadament per aprofitar el paper en blanc, el primer registre de matrimonis, anterior a 1613. Més endavant, el fons va patir els efectes d'un assalt a la rectoria produït el 13 de maig de 1840 en el decurs de la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys, assalt que tanmateix va destruir només, els llibres que aleshores estaven en ús. Posteriorment s'intentà recuperar les partides perdudes, a partir de testimonis, anotant-les en els llibres corresponents, però especialment pels anys més distants del moment de la destrucció aquesta reconstrucció és notòriament parcial.
Bibliografia
RIBA I GABARRÓ, J. (1992) Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993). CECI. Igualada