Fita de partió entre les terres del Puig i de Viladoms de Dalt
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Viladoms de Dalt - camp de tir
    237

    Coordenades:

    41.63432
    1.8746
    406265
    4609788
    Número de fitxa
    08053-429
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08052A008000230000OB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Fita que es localitza al vessant dret de la llera dreta del Rasot del Puig. Per arribar-hi cal pujar per la carretera BV- 1273 i just abans d'arribar al punt quilomètric, 2, s'accedeix per darrera la tanca de la carretera, a una vall. La fita es troba a mà dreta mateix del corriol. Es tracta d'un bloc de conglomerat de grans dimensions provinent d'un despreniment natural de la cinglera, del qual n'és molt difícil observar-ne possibles marques degut a la forta erosió que pateixen aquest tipus de pedra.

    Molt sovint, els termenats antics o de grans propietats, que s'han conservat fins els nostres dies, estan representats per marques o gravats fets a la roca. En els documents antics ens parlen de punts referencials, entesos com a elements de la natura, un arbre, un roc, un riu, rasot, una font i molts d'altres, però també podem llegir alguns elements constructius que han estat emprats com a delimitació. És el cas d'un pont, un forn d'obra, de calç, etc. Les delimitacions més comunes, però, són les afrontacions amb d'altres propietats.
    En el cas de les pedres, n'hi ha de gravades, ben escairades, clavades al terra, de monolítiques, sense marques i d'altres que en el seu moment col·locades d'una manera molt senzilla, dalt d'un turó, en un revolt, limitaven una, dues o varies propietats.

    Tant en diferents documents com a les llibretes del mas Puig, Joan Valls i Pueyo ha anat localitzant diferents textos on s'esmenten les fites que delimitaven la propietat; de vegades elements naturals, peces de terra, un forn, i també fites de pedra col·locades en diversos indrets de la propietat.
    Un exemple és aquesta transcripció: "E termina lo dit mas ab totes sas terres a sol yxent ab les honors del mas Viladoms, ço es dalt en una serra dita la serra de la Creu blanca, y devallasen per la serra avall fronterejant ab les honors den Joan Ambros, àlies Janoves, fins troba lo Coll den Ferran, y aquí troba las honors de Salvador Gall, seguint un single que allí y ja de part davall del camí real, y de aquí discorra fins que troba las honors de Pere Aguilar, de Monistrol, per la vora avall de unas oliveres fins al riu de Llobregat, y vasen riu amunt afronterejant ab una pessa de terra de Lluys Aguilar, trevesant un comellar de oliveres, y pasat lo dit comellar troba una vinya de Gabriel Sort, y de aquí discorre fins que troba las honors del mas Ambros, àlies Janoves, y pujasen per una serra amunt de hont y ha una fita, fins dalt al canto del hort de la rectoria, y de aquí travessa sota dit hort dret al camí qui va a la Iglesia, y vasen camí avall fins troba una bassa que allí y ha, y de qui discorre fins baix a un torrent, que hi ha una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que allí y ha, y travessa dit torrent y pujasen per un serralet amunt, afronterejant ab los mas Compte, y com es a mitja costa o serralet gira y segueix un marge qui passa sobra un forn de cals, y travesa un sot fins adalt en una serra, trobant sempre les honors del mas Compte, fins en una serra del tossal del mas Comte, y tornasen serra avall trobant las honors del mas Llevayol, fins al camí qui va del mas Grau a la Iglesia de dit terme y de aquí sen va serra amunt a la volta del mas Llevallol, y quan es en una serra devalla per uan soleya avall fins baix al fons del torrent que allí y ha, y aquí troba un Codol gros, que divideix las honors del mas Llevallol, fins troba una pesa de la Iglesia, y pujassen per un serralet amunt, sempre trobant les honors del mas Llevallol en vista del prat del Llevallol,y aquí troba una altra serra y pujasen per la serra amunt, afronterejant ab lo dit mas Llavallol y ab les honors del mas Viladoms, dalt en lo cap de la serra ahont ses comensat."

    VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), ATemes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
    VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita edicions.