Fita
Súria

    Bages
    Sobre del camí actual de cal Planés a Riols
    Emplaçament
    A la partió del terme de Súria amb Navàs

    Coordenades:

    41.860020042852
    1.7438251771939
    395738
    4634997
    Número de fitxa
    08274 - 152
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13, 08260-SÚRIA i altres
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Pedra vertical, lleugerament desbastada que es troba en el límit del terme municipal entre Súria i Navàs. Està situada al costat d'una carrerada o camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya i a prop del camp conegut com a "Reguer de cal Planés", on es collia el blat per al consum de la masia d'aquest nom..

    Es troba en un lloc de difícil accés.

    Una de les maneres tradicionals de limitar termes de territori ha estat la de l'utilització de pedres en forma i manera variada: des dels apilaments que assenyalaven els límits de les propietats rústiques i anaven augmentant sense cap ordre, o la col·locació d'una sola pedra de major grandària degudament treballada, que amb el temps van esdevenir en fites i mollons de formes poligonal o troncopiramidal en les que es poden llegir inicials, dates, noms i inclús poden presentar alguna mena de decoració: des de rebaixaments buixardats fets pel treball quasi delicat del picapedrer dins dels quals s'inscriuen inicials i noms de llocs o de propietaris, fins la talla encara feta per l'artesà, amb més precisió i delicadesa, d'elements iconogràfics. Podria ser que els pilars i guarda-rodes que encara es trobem en algunes de les nostres carreteres i que presenten una forma cònica, fossin el record d'aquells antics pilots de pedres que en origen devien marcar la partió de terres (AMADES, 1929). Una altre derivació interessant d'aquest tipus popular de senyalització es sens dubte, la cristianització de les pedres que assenyalaven la partió entre dos termes de població: les nostres creus de terme. En el cas de Súria sembla que de manera tradicional s'han marcat els límits de propietats de dues formes diferents: mitjançant pedres de gres i calcàries molt poc desbastades, de forma triangular, o bé per mig d'elements vegetals de consideració singular, com Losada (LOSADA, 2000) ha recollit en el cas del "Pi de Malla", localitzat a la Serra de Malla, que marcava el límit del terme municipal entre Súria i Callús.

    AMADES, Joan (1929) "El culte a la pedra" Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.

    LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral d'Isidre Suades.