A la conca mediterrània existeix una gran variació els hiverns freds i els llargs i calorosos estius. Aquesta circumstància natural força els animals a la recerca de les pastures altes a l'estiu i climes més temperats a l'hivern. Aquesta migració ha configurat un model particular de cultura pastoral: la transhumància. L'origen conegut d'aquesta pràctica es remunta a la Reconquesta quan es van consolidar els desplaçaments dels cavalls dels cristians. En el regnat d'Alfons VIII es van dictar disposicions relacionades amb el desplaçament de bestiar. És a partir de l'Edat Mitjana que es conformen a Espanya, definitivament, els tres grans sistemes de vies pecuàries o camins reials d'ovelles. És també l'època quan es constitueix el "Honrado Concejo de la Mesta" o, senzillament , la Mesta, com a poderosa organització de propietaris i pastors d'ovelles merines migrants. El rei castellà Alfons X, en ple segle XII, confirma els seus privilegis per reial cèdula. Encara que existeix molta variabilitat entre els diversos sistemes de pasturatge, tant en el espai com en el temps, la cultura transhumant és comuna i similar a tots els països de l'arc mediterrani. La podem definir com un sistema de pasturatge consistent en el desplaçament alternatiu i periòdic dels ramats de bestiar entre dues regions de clima diferent. La presència d'aquesta activitat, però, no es pot considerar tan sols com un fet sectorial ramader. Ha creat una estructura social, religiosa, urbanística i jurídica; ha modelat el paisatge i ens ha deixat un ric patrimoni material i immaterial. En definitiva, els segles d'activitat transhumant han creat una autèntica cultura Hi ha indicis arqueològics que fan suposar l'existència de la transhumància molt abans de la romanització. Autors clàssics com Columela, Varró o Ciceró ens han legat abundants referències sobre els moviments ramaders. A Itàlia i Espanya han existit potents institucions com la Mesta i la Dogana que han regulat i organitzat l'activitat, atorgant nombrosos privilegis a ramaders i ramats. Europa es travessada per una àmplia xarxa de camins específics pastorals, per on han circulat al llarg dels segles els ramats en el seu pelegrinatge anyal.
