Festejador de ca n'Amargós - can Vendrell
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número registre 10199-I per aprovació definitiva de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
El festejador de ca n'Amargós, és una estructura arquitectònica de planta hexagonal que destaca per la seva riquesa ornamental i valor patrimonial. Es tracta d’un templet eclecticista coronat per una majestuosa cúpula esfèrica coberta de ceràmica vidriada en tons grocs i taronges que simulen escates.
La cúpula, coronada per un floró, s’aixeca sobre un tambor amb volutes que exerceixen de contraforts, integrant funcionalitat i decoració. Als angles del festejador hi ha 6 columnes amb capitells de tipus compost que emmarquen les finestres amb arcs rebaixats, creant un ritme visual harmònic. El conjunt està tancat per porticons de fusta que preserven l’espai interior, abans accessible des del jardí a través d'una escala lateral amb barana de pedra.
El festejador de ca n'Amargós representa un punt d'interès arquitectònic destacat per la seva combinació de materials i formes decoratives, oferint un espai d’intimitat i esplendor dins del jardí que l’acull.
Es coneix per Can Vendrell, posteriorment la família Amargós, que va ser arquitecte municipal a partir dels anys 70, va adquirir la propietat i algú l’ha anomenat Ca n'Amargós.
Història
De la història del festejador de ca n'Amargós o de can Vendrell se sap que va ser construït possiblement el 1914, obra de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat i Llofriu, qui va projectar la torre per Arturo Bossy, un prominent veí de Barcelona. La propietat original s'estenia en paral·lel al carrer Bonavista fins a la cantonada amb el carrer Catalunya, on es va erigir aquest festejador per embellir el jardí de la finca.
L’any 1923, la finca, que incloïa la torre, el jardí i el festejador, passà a mans de la família Vendrell. Amb el temps, la propietat es va dividir en diverses parcel·les i va tenir diversos usos: la torre inicial i el terreny proper passà a ser l’escola bressol TIC-TAC, l’altra part de la finca fou adquirida per l’arquitecte Antoni Amargós i la pintora i professora Soledat Sans. Aquesta transformació al llarg de les dècades ha reforçat el paper del festejador com a testimoni del pas de diferents èpoques i necessitats dins la comunitat.
El festejador de ca n'Amargós és un símbol de la riquesa patrimonial i cultural de Sant Just Desvern. Recentment ha estat restaurat pels seus propietaris.
Independentment de les seves propietats i funcions passades, el festejador de ca n'Amargós és un símbol de la riquesa patrimonial i cultural de Sant Just Desvern.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 63 i 121
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
