Can Ristol - can Solanes de la Carretera
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número registre 10209-I per aprovació definitiva de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Mas de planta basilical amb una composició simètrica que destaca per la seva elegant façana, dividida horitzontalment per una cornisa a l'altura del balcó de la planta baixa.
Les cantonades de l'edifici estan reforçades amb pedra, i el portal principal presenta un arc rebaixat que n’emmarca l'entrada amb sobrietat. La part superior de la façana està decorada amb òculs d'inspiració barroca, que aporten un toc ornamental característic.
El balcó i la balconera són de pedra, treballada amb riquesa de detalls, atribuïble probablement a una reforma del segle XIX en què es va estucar la façana per imitar carreus de pedra. Al llindar de la primera planta, s’hi troba l’escut de la vila, que inclou una campana, aportant un element de simbolisme local a la decoració arquitectònica.
Història
La història de can Ristol o can Solanes de la carretera està estretament lligada a la construcció de la carretera Reial, una de les primeres grans obres d'enginyeria civil a Sant Just Desvern. Aquesta carretera, coneguda a escala nacional com una de les carreteres radials d'origen a Madrid, va ser inaugurada al voltant de 1765, durant el regnat de Carles III.
Cap a 1798, amb la nova situació urbanística es va impulsar la construcció d'un hostal per acollir els viatgers i comerciants que passaven pel municipi. La família Solanes va establir aquest nou hostal en un edifici de la seva propietat, conegut com a can Solanes de la Carretera, però popularment anomenat Hostal Nou, per diferenciar-lo de l’hostal vell del carrer de la creu.
Tot i la seva ubicació estratègica, aquest hostal va tenir una curta vida: l'any 1809 va quedar arruïnat i abandonat a causa dels estralls de la Guerra del Francès. Hi ha fonts que sostenen que l'Hostal Nou va funcionar paral·lelament amb l’Hostal Vell fins al 1830, la qual cosa suggereix que el nucli hostaler va patir una llarga època d'inactivitat.
Amb l'inici del segle XX, l'edifici va rebre importants modificacions interiors fetes seguint l'estètica modernista per adaptar-se als nous usos residencials i privats de la família Rístol. El cadastre recull dues intervencions, una l'any 1953 i una altra el 1969, que van ampliar el conjunt al seu darrera. Aquestes reformes reflecteixen l'evolució de l'edifici des d'un punt de trobada per a viatgers fins a un habitatge modernitzat, tot mantenint l'esperit històric de l'edificació.
Paral·lelament, al llarg de la carretera Reial, hi van sorgir altres construccions de finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquestes cases, que formaven un petit nucli al voltant de la carretera, sovint porten amb orgull la data de construcció gravada a les façanes, evidenciant l’arrelament històric d’aquesta via i el paper essencial que va tenir en el desenvolupament urbanístic de Sant Just Desvern.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 465-6.
MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p. 145-221.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern, Patronat Municipal de Cultura Esports i Joventut, pp. 42-3.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
