Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol

Lluçà

La festa Major a Santa Eulàlia de Puig-oriol abans de la Guerra Civil espanyola començava amb la constitució d'una Societat. Els membres d'aquesta Societat feien aportacions econòmiques per contribuir a les despeses de la festa. Dels membres de la Societat escollien la Comissió de la Festa, anomenada també Junta o Mesa, que s'encarregaven de la contractació de músics i dels altres preparatius. L'Ajuntament aportava una petita part de les despeses generals de la festa però, de fet, la responsabilitat de l'organització i èxit de la festa quedava en mans de la gent del poble.
El dia de la festa Major el principal assumpta era anar a buscar l'orquestra a un punt ben comunicat amb la resta del món. Fins l'any 1929, que es va construir la carretera de la Costa dels Gats, arribar al poble era una aventura. Els músics s'anaven a buscar amb un carro a Can Jaques, a Santa Creu o Perafita. Abans de fer-se la carretera els músics arribaven carregats amb els instruments a lloms d'una mula pel camí de Bols. En arribar els músics, moltes vegades es feia un primer "passant" pel poble anunciant que ja havien arribat al poble. Algunes orquestres foren: la Catalònia de Granollers, Els Fonts de Manlleu, Els Angelats de Sant Hipòlit i la Nova Ripollesa de Ripoll. Els membres de la Junta s'encarregaven de comprar la toia, els rams pel ball de rams i algun puro per rifar. La principal font d'ingressos eren les entrades dels balls i les vendes de números de rifes que es feien allí.
El dia de la patrona començava la festa Major. S'iniciava amb l'orquestra seguida de la gent del poble que anava a buscar el Consistori que esperava davant de l'ajuntament. L'alcalde presidia amb la vara donant solemnitat als actes d'aquella diada. Després tota la comitiva seguia l'orquestra fins arribar a l'església on es celebrava l'Ofici de la festa Major. Després de la missa tornaven, amb l'orquestra i tot el seguici, cap a l'ajuntament i tot seguit es dirigien a la petita plaça de cal Penyora, que igual que tot el poble es trobava engalanat, per ballar-hi sardanes. Més tard, cap a les cinc de la tarda, la gent s'anava reunint a cal Fuster per al ball de la tarda. Un local atapeït i ple de fum on l'orquestra tocava set peces que les parelles seguien massivament. Després de sopar es feia el tradicional concert a cal rector, al voltant del rector, on tocaven unes quantes peces en honor seu; el mossèn, en agraïment, repartia galetes i vi bo. A mitjanit començava el ball de nit de la festa Major. Tenia molta anomenada i venia molta gent de pobles del voltant. Es feien rifes i subhastes de la toia, el puro, rams de flors, etc.
L'endemà del dia de la Patrona, s'anomenava la Tornaboda. Aquest dia també es feien algunes activitats festives però eren més de caire familiar. Si aquell any hi havia prous recursos es tornaven a celebrar els balls de matí (sardanes) i ball de tarda. El ball de nit s'anomenava Ball de Casats i tenia un caràcter diferent. Hi assistia principalment gent gran.
El tercer dia de la festa Major hi havia el costum d'anar a la font. Se solia anar a la font de l'Estrada, que era una de les més boniques dels voltants. Estava molt ben cuidada i s'hi baixava una pianola per fer-hi una mica de ball. D'aquesta manera s'acomiadava la festa Major. La comissió es reunia per avaluar com havien anat els actes, es repartien els diners o en posaven s'hi n'havien faltat.