En motiu de la festivitat del patró de la Clusa es feia Festa Major, els actes duraven almenys dos o tres dies. A l'indret s'aplegava gent vinguda de molts llocs, als anys 50 del segle XX expliquen que hi havia molts mercaders que pujaven per passar-hi tota la setmana. Durant l'època en que es congregava molta gent a la zona, hi havia ball i xerinola cada dia; sempre hi havia un músic o diversos, era freqüent que hi anessin moltes parelles ja que hi havia ball cada dia, durant alguna època es feia sorteig d'una panera per recollir diners per pagar els àpats dels músics, també eren molt habituals les partides de cartes, entre altres. El dia del patró es feia l'ofici religiós a l'església, missa solemne que generalment comptava amb dos o tres capellans, en el transcurs de l'acte també es feia cantada de goigs. Durant anys, en acabar la missa els capellans es quedaven a dinar a Sant Romà. La celebració de la Festa Major seguint aquest format es va fer fins entorn als anys 1962-1963. Posteriorment, es feia només l'ofici religiós i habitualment ball. Amb la despoblació de les zones rurals la festa va ser cada vegada menys freqüentada, cap als anys 90 va deixar de fer-se ball. Posteriorment, hi va haver un intent de tornar a fer festa major, però finalment no va prosperar.
