Goigs que es canten en lloança a Sant Romà, patró de l'església de Sant Romà de la Clusa en motiu de la seva festivitat, i a vegades en altres diades especials.
La lletra dels goigs en honor del Gloriós Sant Romà, diaca i màrtir, patró de la Clusa, diu: Diaca molt eminent / Devant de Déu Sobirà: / Pregau per vostre sirvent / Gloriós màrtir Sant Romà. / De grans pares descendent / Sa noblesa realsaren / En virtut i lletres, sent / Un prodigi amb que provaren / Devant de tota la gent / Vostra fé de cristià: etc / Veient que'l poble enganyat / Als ídols sacrificava / Correreu de zel portat / A alçar la fé que deixava, / Fent veure públicament / Lo frau de Dioclesià: etc / Irritat l'Emperador / De veure's despreciat / Manà amb tot lo seu furor / Fosseu vilment assolat; / Ni tan terrible turment / Vostre cor feu tremolà: etc / Quan ell se vegé vensut / Desplegà un rigor atròs, / Amb ungles de ferro agut / Malposà tot vostre cos; / Pero Vos varonilment / Sos intents vareu burlà: etc / Quan confús i avergonyit / Vós deixareu al tirà, / Quan un infant molt petit / Per miracle fent parlà / Li feu veure clarament / Que no mes un Deu hi ha: etc / En foguera ardent llansat / No sentíreu cap dolor, / Amb gran pluja tot plegat / Apagà Déu son ardor: / Aquest fet tant sorprenent / A tothom pasmat deixà: etc / No podent sofrir la mengua /Que'ls és haver de callar, / Manant que us tallin la llengua / Perque no pugeu parlar / I llavors més clarament / Confoneu son poder va: etc / No sabent com explicar / Un fet tant miraculós, / Manen la llengua tallar / A un reo, càs horrorós! / Pero morint al moment, / Prova qu'és de Déu la mà: etc / Ja que'el cel visiblement / Vostre nom tant celebrà: / Pregau per vostre sirvent, / Gloriós màrtir Sant Romà.
