Festa del Raïm

Masquefa

Masquefa havia sigut un poble pagès des dels seus orígens, i la vinya la font de riquesa més important dels seus pobladors fins al S.XX. Al setembre recollia l'esforç i les angúnies de tot l'any. La gent que depenia del cultiu dels ceps rebien aquest mes amb molta il·lusió; era un mes clau per l'economia del pagès i Masquefa es mobilitzava de dalt a baix. Tothom uns dies abans posava a punt els estris que servien per la recollida del raïm, es netejaven i rentaven els cups, es construïen els garbons ( feixes de branquillons que servien com a filtre del most), es repassaven les eines, portadores, caparrons, maçons, cistells veremadors, falçons, tisores... tot havia d'estar a punt per la collita. L'ambient era extraordinari, perquè arribaven els collidors forans, sobretot de l'Aragó, del Berguedà i de Castelló. Cada casa els acollia d'un any per l'altre i ja eren com de la família. La solidaritat es feia evident entre els pagesos que tenien vinyes més petites i les famílies s'ajudaven a collir-les unes a les altres. Els cavalls i els carros ocupaven els camins i la flaire del raïm que omplia els cups de les cases era present a tot el poble. Les manifestacions festives dels pobles sovint estan relacionades amb la manera de guanyar-se la vida dels seus habitants. La festa és l'expressió lúdica de les activitats socioeconòmiques, i amb aquest esperit sorgeix la 1ª Festa del Raïm de Masquefa. Començava la dècada dels seixanta i una nova entitat cultural i recreativa batejada amb el nom de l'Alzinar havia nascut feia un any com alternativa a les propostes de les institucions del moment. La primera junta d'aquesta entitat va proposar organitzar un sopar de carmanyola per tot el poble al bosc de l'Alzinar en el temps de la verema. Dit i fet. Amb molta voluntat es van posar a treballar perquè els assistents tinguessin llum. La feina no era fàcil, ja que s'havia de portar la suficient energia elèctrica des de l'antiga granja de pollastres que hi havia a l'actual carrer Bonavista fins al bosc. La idea era encendre unes bombetes i connectar un tocadiscs perquè en Jaume Mas, de "Cal Daniel", li donés vida, amb música de l'època. El vi, evidentment tampoc podia faltar, i no faltava, perquè en Joan Monsó de Can Massana en donava tot el que calia i es conservava tota la vetllada fresc en portadores carregades de glaçons. La festa va ser tot un èxit, i així es va celebrar durant uns anys al bosc de l'Alzinar. La construcció de la pista a la plaça de l'Estació va portar noves expectatives, i la festa es va traslladar del lloc d'origen a la pista o a la plaça, on es va continuar celebrant el sopar de carmanyola durant anys. Les dècades dels 80 i 90 van portar modificacions a la festa, que va incorporar la màquina per fer la trepitjada popular amb el raïm que portava en Pere Aloy amb el seu tractor. Des de l'any 2002, el raïm de Masquefa es porta a la trepitjadora de la plaça de l'Estació amb la cercavila de carros i cavalls. Malgrat la interrupció de la festa de manera intermitent durant alguns anys, la Festa del Raïm ha contribuït a preservar la identitat pròpia d'un poble pagès des dels orígens, i és un homenatge a la memòria col·lectiva.