Festa de Sant Sebastià
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Festa de Sant Sebastià es celebra pels voltants del dia 20 de gener, diada del sant i patró de Vallirana. En l'actualitat, la festa compta amb actes diversos adreçats a tots els públics, tot i que el fet distintiu és l'Ofici solemne i la renovació i ratificació del Vot de Poble, per la diada del sant. Entre els actes més destacats i tradicionals hi ha la Diablestiada i el ball de Sant Sebastià al Casino Valliranenc.
Les imatges han estat extretes del Facebook de l'Ajuntament de Vallirana.
Història
La Festa de Sant Sebastià es desenvolupa com a conseqüència de l'epidèmia de còlera que va patir la població l'any 1854. La creença de que el sant va intercedir per aturar la malaltia va desembocar en un Vot de Poble que es ratifica i renova cada any des del 1855. Antigament, la festa major d'hivern (o segona festa major) era la Festa del Roser, que finalment va desaparèixer. Tot i això, la festa de Sant Sebastià, que també es celebra a l'hiven, no ha adoptat mai la funcionalitat de festa major, donat que tradicionalment tenia un caire més religiós que no pas festiu (la Germandat de Sant Sebastià sempre ha tingut un paper destacat). La festa quedà aturada durant la guerra Civil i no es va tornar a celebrar fins el 20 de gener de 1940. Aquell dia es va fer un ofici solemne cantat pel cor parroquial i acompanyat de l'Orquestra de la Unió Artística de Barcelona. Posteriorment es va fer una processó amb la imatge del sant pel carrer de l'Església, amb prèdica inclosa.
Bibliografia
AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 223-225. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 54. ROSAS FEIJÓO, Eva (2003). El Baix Llobregat. Guia de festes, fires i esdeveniments culturals. [Sant Feliu de Llobregat]: Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 107.
