Festa de l'Arbre Fruiter
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - Parc Municipal

    Coordenades:

    41.81276
    2.09701
    424997
    4629382
    Número de fitxa
    08138 - 227
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1905
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament - Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar.
    Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter.
    L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.

    El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.

    Ballús i Casoliva, G (2000); Guia de les Festes del Bages. Centre d'estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.
    Clarà i Arisa, J (1992); " D'ahir i avui viatge fotogràfic per la Història de Moià. Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova ". Modilianum nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià. (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener.
    Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. T&T. Moià
    Carrera i Escudé, M (?); " Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter".
    Jaume Clarà i Arisa, "L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003)", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.