Festa de l'Arbre Fruiter
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Festa que s'ha realitzat fins als nostres dies. Els nens i nenes del poble tenien cura d'una llavor fins que creixia l'arbre i arribava el dia en què l'havien de plantar. Antigament es donava el títol de reina i pubilla a aquella que millor havia cuidat el seu arbre, però ara la festa s'ha adaptat als temps moderns i aquestes figures han estat substituïdes per els nois i noies que guanyen el premi Ecoarbre. Actualment, al març els nens/es de les escoles comencen a plantar arbres. Aquesta celebració és l'última de les activitats de l'any de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter. L'acte central es celebra el 17 d'agost i serveix també com a homenatge a la vellesa i al tenor Viñas. A la tarda es fa la plantada d'un arbre per una personalitat important del país i l'esdeveniment conclou amb el cant de l'Himne de l'Arbre Fruiter.
Al llarg dels anys, els elements que s'han mantingut inalterables a la festa, des del 1905 fins a l’actualitat, han estat la plantada d’arbres i l’Himne de l’Arbre Fruiter: un poema de Joan Maragall amb música d’Enric Morera que es canta com acte de clausura de la festivitat.
Història
El tenor Francesc Viñas, després de més d'una dècada de triomfs en els escenaris mundials, instituí a la seva vila nadiua la Festa de l'Arbre Fruiter. El context en què sorgí la iniciativa l'any 1904 és el d'un poble de la Catalunya central en crisi econòmica i retrocés demogràfic i hi influïren l'existència prèvia de la Festa de l'Arbre creada per Rafael Puig i Valls, l'eclosió del regeneracionisme posterior a 1898 i del moviment catalanista, l'incipient noucentisme i el pensament del bisbe Torras i Bages. La Festa uní el foment de la plantació d'arbres fruiters i l'educació en el seu respecte amb la fundació del Sindicat Agrícola, en el que fou originalment el doble objectiu d'aconseguir el progrés econòmic i la pau social del camp moianès i l'ideal noucentista de la formació de ciutadans. Amb els anys, però, l'opció cívica exemplificada en els infants, la vellesa i la virtut acabaria essent la preeminent. La festa ha tingut alts i baixos, des de les cavalcades plenes de simbolisme de 1905 i 1906 fins a la vitalitat republicana, la pervivència durant el franquisme inserida dins l'Homenatge a la Vellesa de la Caixa de Pensions o la celebració continuada fins a l'actualitat, amb detractors i incondicionals.
Bibliografia
Ballús i Casoliva, G. (2000). Guia de les Festes del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció Guies núm. 2. Manresa.
Clarà i Arisa, J. (1992). D'ahir i avui: viatge fotogràfic per la història de Moià.
Clarà i Arisa, J. (1997). Francesc Viñas i l'estàtua d'en Rafel Casanova. Modilianum nº 7, pàg. 63-74. Desembre. Moià.
Clarà i Arisa, J. (1997). Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S.L. Barcelona, gener.
Domingo i Díaz, E. (2007). Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 97-100. T&T. Moià.
Carrera i Escudé, M. (?). Festa Major i Festa de l'Arbre Fruiter.
Clarà i Arisa, J. (2004). L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
