L'heretat de la masia de Ferreroles és una propietat del terme municipal de Castellbell i el Vilar que, originalment, tenia una de les seves parts, el mas Ferreroles Superior o de Dalt, que formava part de la jurisdicció dels abats del monestir de Santa Cecília de Montserrat, encara que els seus propietaris pagaven un certs censos als castlans del castell de Castellbell i el Vilar. Segons el capbreu de les propietats d'aquell monestir redactat el 16 de maig de 1259, el mas Ferreroles donava un cens d'un parell de gallines i de dues quarteres de blat, a més de la tasca, mitja dècima, el servei de treball i els jornals com els altres masos, que eren una podada, una cavada, dos tragins, una jova, una batuda i una femada.
La primera persona que surt documentada amb aquest cognom és la senyora Elisenda de Ferreroles, veïna de Santa Cecília de Montserrat, la qual tenia un deute de quaranta-cinc sous pel preu d'una vaca amb Berenguer Raquez. El 21 de maig de 1284 es va comprometre a pagar-li cinc sous per la propera festa de santa Maria d'agost, setze sous en la propera fira de Moià i la resta del deute per Nadal, obligant especialment una vaca, un bou de pèl negre i una vintena d'animals del seu ramat. Miquel de Sala i Guillem Llopart, llauradors de Castellbell, van ser els seus avaladors.
Amb data del 23 de novembre de 1374 el rei Pere escrigué al veguer de Manresa Janfred de Lavinera dient-li que el conseller reial Jaume Desfar, en nom del seu fill Jaumot Desfar, senyor de Castellbell, s'havia avingut a acceptar la demanda de l'abat de Santa Cecília de Montserrat quan es queixà que en el fogatge de les Corts de Cervera s'haguessin inclòs, entre els 44 focs dependents del castell de Castellbell, dos masos que eren seus. Es refereixen al mas anomenat Calcina del Bosc i al mas de les Ferreroles Sobiranes.
L'any 1573 el propietari era Tomàs Playà i l'any 1597 ho era Jaume Playà, que va dictar el seu testament a Jaume Mata, rector i notari de Castellbell, el 6 de febrer de 1604, nomenant hereu el seu fill Jaume Playà el qual, trenta anys més tard, concretament l'any 1634, contava com a propietari dels masos Playà i Ferreroles. El va succeir el seu fill Valentí Playà, casat amb Margarida, i a aquests els succeí el seu fill Francesc Playà, que constava com a propietari l'any 1670. L'esmentat Francesc morí sense fer testament i la propietat dels masos passà a mans del seu fill Valentí Playà i, després, al fill d'aquest, també dit Valentí.
