Façana de la basílica de Montserrat Monistrol de Montserrat

Bages
Monestir de Montserrat
08127-94
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Historicista
XX
1901
Francesc de P. Villar Carmona, i escultura dels germans Vallmitjana
Bo
Inexistent
Fàcil
Ornamental
Privada
Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
Helena Garcia Navarro

La façana està dividida en tres alçades. La part baixa és disposada com un arc triomfal de tres portes, amb columnes exemptes i un entaulament que abraça tota l'amplada de la façana. Les parts laterals s'acaben amb una cresteria, mentre la central s'enfila fins dalt de tot de la façana, amb tres cossos superposats: el primer és presidit pel Salvador acompanyat de l'apostolat (amb figures més grans que el natural), dretes sobre ares romanes invertides. Totes les figures es troben sota un dosser amb cúpula i pinacle. El cos superior emmarca la rossassa de l'església i en els angles inclou quatre medallons amb els busts de les quatre virtuts cardinals. El darrer cos inclou el rellotje i l'entaulament, que és una creu entre dos gerros decoratius.
La part de la façana no coberta per la decoració deixa veure la disposició de la pedra tallada a carreus

Al segle XVI, Montserrat tenia un problema: l'estretor de l'església. Aquest problema es va resoldre amb el P. Bartomeu Garriga, elegit abat el 1599. El dia 11 de juliol de 1560 col·locà la primera pedra de l'església nova: l'actual basílica, que es va poder consagrar el 2 de febrer de 1592.
L'església va ser malmesa durant la guerra del Francès, i hagué de ser molt refeta després. Una de les parts que es va refer va ser la façana, amb la substitució de l'original per l'actual.

Laplana, Josep de C. (2001). "Montserrat, mill anys d'art i història". Manresa: Fundació Caixa de Manresa i Angle Editorial.
Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.