Ball del Bo-Bo Monistrol de Montserrat

Bages
Nucli urbà
Plaça del Bo-Bo
08127-93
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Renaixement
XVI
Bo
Legal
Festa d'Interès Nacional (DOGC 5736 de 11/10/2010)
Fàcil
Lúdic
Pública
Helena Garcia Navarro

El ballen tres parelles, dues dones casades vestides de color i una fadrina que va de negre. Un dels ballaires representa l'abat de Montserrat, un altre el batlle, que dansa amb la fadrina i vesteix de gambeto, i el tercer, el pare prior. El batlle llueix la vara emborlada. Un altre ballaire fa de capdanser. Les tres balladores se situen davant de la presidència sense agafar-se. El capdanser, amb la mà dreta, pren la de la primera balladora situada a la seva esquerra. L'agafa per la dreta. Elles tres, agafades una darrera l'altra, donen una volta menades pel capdanser. Acabada la volta, el capdanser lliura les balladores a llurs balladors i es retira del ball. La primera parella romp la dansa, encarats els ballaires, sense agafar-se de les mans, reculant graciosament ell i encalçant-la ella. Fan tres passes ençà i enllà en sentit oposat l'un de l'altre, tot marcant un punteig suau i un graciós vaivé de cos, mentre mantenen els braços arquejats. Quan la primera parella és vers la tercera part del volt, surt la segona, que fa com la primera, i quan aquesta és així mateix a la tercer part, surt la darrar. Cal mesurar la volta de manera que, en acabar la tercera repetició del primer motiu melòdic, arribi la darrera parella davant de la presidència, on ja l'esperen les altres dues que hi han arribat primer.
A la segona part de la tornada fan ball rodó. Una tirada de la melodia volten vers la dreta i, en repetir, vers l'esquerra. Cal, però, procurar en voltar vers la dreta, fer les passes més llargues per tal que la rodona avanci terreny enllà de la plaça, amb l'objecte de donar una volta sencera al clos durant totes les repeticions de la melodia.
El traspàs de càrrecs s'anuncia en un moment de la dansa: si el poble els admet, crida Bo! Bo!, i si els refusa, crida: Pega! Pega", però aquest cas s'ha donat en raríssimes ocasions. El crit típic d'afirmació electiva ha donat nom a aquesta dansa, coneguda pel Ball del Bo! Bo!.
Aquest costum recorda la forma electiva típica. Els membres sortints d'un càrrec escollien a llur criteri els qui els podien substituir i sotmetien llur candidatura a l'aprovació de la multitud, donant a conéixer el nom dels escollits. Si era admesa, es manifestaa pel crit que ha donat nom al ball de Monistrol, i si era rebutjada, s'indicava tal com acabem d'explicar. En aquest cas, els encarregats sortints cercaven d'altres substituts, i el diumenge següent, o quan fos, tornaven a proposar-los. El cas de marcar el traspàs de càrrecs per mitjà de la dansa havia estat bastant usat antigament i conté un sentit marcat de cerimònia.

S'ha sol·licitat la inscripció de la festa en el catàleg del Patrimoni Festiu. Aquesta catalogació requereix que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana realitzi les gestions de comprovació escaients. Un cop inscrita, pot ser objecte de reconeixement especial a través de diferents categories.

El ball del Bo-Bo té el seu orígen en un vot de poble, el segle XVI.

AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat
BALLÚS, Glòria (2000). "Guia de festes del Bages". Manresa: Centre d'Estudis del Bages.