Fàbrica Nova
Navàs

    Bages
    Plaça de l'Estació, 48. Navàs
    367

    Coordenades:

    41.90057
    1.87925
    407037
    4639344
    Número de fitxa
    08141 - 427
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1921-1922; 1943
    Galobart (mestre d'obres)
    Estat de conservació
    Regular
    Façanes amb taques d'humitat i brutícia. Interiors de les naus nord en estat d'abandó.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Aquest element és en part BCIL i en part BPU, segons consta en el Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 25.EA. Núm. registre BCIL: 13950-I Publicació DOGC: 29/04/2019
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 49388
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    7195002DG0379N0001TB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Antiga fàbrica tèxtil que en el seu moment fou la segona més important de Navàs, emplaçada en un punt molt cèntric del nucli urbà, al costat de l’antiga estació del ferrocarril. El conjunt consta de diverses naus que configuren una superfície rectangular que abasta tota una illa de l’eixample. La part originària són les tres naus de la meitat sud, mentre que la meitat nord (aixecada a la dècada de 1940) consta de tres naus més (la central més estreta) i també d’un entramat de volums a la part central, un dels quals sobresurt amb una estructura de planta basilical.

    L’element més singular és aquest edifici central de planta basilical que arriba fins als tres pisos. Adopta un disseny funcional, amb obertures per tots costats que permeten una bona il·luminació natural i té les cobertes amb plaques de fibrociment. En aquest sector diversos volums de menors dimensions conformen un petit corredor al costat oest que constituïa l’accés principal al recinte, tancat per un portal metàl·lic.

    Tot el conjunt queda uniformat per uns paraments amb revestiment que simula carreus encoixinats i pels amplis finestrals de les façanes exteriors. Tanmateix, els tractaments són lleugerament diferenciats segons les naus. Així, en les tres naus antigues situades al sud les obertures queden dividides per un petit pilar rodó amb capitell, i els ampits es troben fortament inclinats. En la part sud-oest (actualment ocupada per un supermercat) les obertures han estat tapiades. En aquestes naus el ràfec és decorat amb petites mènsules, i la façana sud queda coronada per un gran frontó-acroteri de silueta plana. Ja era així en la construcció originària. Les tres naus situades al nord segueixen una pauta més funcional, amb obertures totalment vidriades, protegides per una reixa, i ampits de pedra. Aquí la façana que tanca el conjunt pel costat nord queda coronada pel perfil de dent de serra de les cobertes de les tres naus, cadascuna a dues aigües.

    Després del tancament de la fàbrica bona part de les naus resten desocupades, però en alguns sectors de la part sud i central s’hi han instal·lat serveis: un supermercat, tallers i l’església evangèlica.

    Segons consta a l’arxiu municipal de Navàs, el projecte de la fàbrica nova es va començar l’any 1921. Se’n conserva un plànol datat a 12 d’agost de 1921 i signat pel mestre d’obres [Lluís ?] Galobart. El promotor de l’obra i propietari del solar era Pedro Roma Perelló que, el 16 d’agost de 1921 va demanar permís per construir una primera “quadra” de la fàbrica. El solar afrontava amb els terrenys de la companyia del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, en front de l’estació. La construcció va començar l’any 1922 i la fàbrica esdevingué la més important de Navàs, després de cal Forcada. La primera construcció tenia tres naus de planta baixa. Són les que es conserven a la meitat sud. Anys més tard, la fàbrica va passar a mans de l’empresa de la colònia Güell. El 1930 s’hi establiren els seus darrers propietaris: Ignasi Vidal i germans, que eren els fundadors de la colònia Vidal i benefactors de Navàs amb la creació de l’Escola Diocesana. Els Vidal li van donar l’impuls definitiu i van doblar les instal·lacions fins arribar a prop de 200 telers, una part dels quals es dedicava als teixits de seda. En una fotografia de 1933 (BADIA, 2000: 111) encara es pot veure la fàbrica sense ampliar. El 1943 s’inauguraven les noves naus i per celebrar-ho es va organitzar un dinar popular.

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 169.

    BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 103, 111.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 25.EA