Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic edifici fabril reconvertit en una escola pública. Els elements conservats de l'antiga fàbrica són els edificis de valor patrimonial: el porxo d'entrada, una nau i la xemeneia. Existeix també un soterrani amb un seguit de passadissos que es van tapiar en el seu moment, un pou i una caldera de fuel. El porxo té la façana al carrer Joan Prim, és de maó vist amb un sòcol de mamposteria i una estructura de la coberta de ferro amb la coberta de fibrociment. Aquest porxo té quatre obertures en disposició geomètrica, les dues centrals més grans per l'entrada de vehicles i transport rodat i les laterals més petites, una de les quals era l'antiga porteria. Actualment, queda desvinculat de qualsevol estructura arquitectònica. La nau és de planta rectangular de 20 crugies perpendiculars a la façana principal, consta de planta baixa, planta pis i planta semisoterrani, en el costat de migdia. També està feta de maó vist formant conjunts ornamentals amb la mateixa disposició dels maons amb contraforts. Les façanes de llevant i de ponent són les que tenen més longitud, però l'entrada es troba en la façana septentrional. La façana de migdia comparteix mitgera amb les cases del carrer Colom. Les dues principals façanes tenen obertures disposades simètricament, cada crugia conté una finestra octogonal. Coberta amb encavallada de ferro i vidre armat. La façana d'accés té una torre adossada de planta quadrada. La xemeneia forma, actualment, un conjunt independent, feta de maó vist.
Història
L'edifici es construí l'any 1898 per encabir-hi una indústria tèxtil: Can Puiggròs. Bartomeu Puiggròs fou el fundador d'aquesta indústria que realitzava tots els processos del teixit: des del filat fins els acabats. Els telers es movien amb vapor que utilitzava el carbó per generar-lo. Entre 1909 i 1910 hi treballaven 79 homes i 131 dones entre 14 i 50 anys; que representa més del 7% de la població total del municipi (no l'activa). La seva importància també es defineix quan l'any 1917, Energia Elèctrica de Catalunya, SA projecta ampliar la xarxa soterrada de Premià per poder alimentar millor la fàbrica. Entre 1928 i 1929 es produeixen conflictes laborals que portaran al tancament de l'empresa i al canvi de propietaris, l'any 1930. Neix la Lió Barcelona, de la mà de Mr. Badoy i es converteix en el primer lloc de l'estat espanyol on es comença a estampar amb la tècnica serigràfica o lionesa. L'any 1979 en un context de crisi general i del sector tèxtil en particular es produeix l'inici del seu tancament. La importància patrimonial de l'edifici i la necessitat de conservar-lo provoca un procés entre veïns i administració que finalitza amb la creació d'una escola pública. L'any 1985, el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Joan Guitart inaugura la finalització de les obres.
Bibliografia
ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CLAUSTRE DE PROFESSORS (1998). La Lió: de fàbrica a escola. Cent anys de la nostra història. CEIP La Lió de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.
