Església de Sant Cristòfol
Premià de Mar

    Maresme
    Plaça de l'Ajuntament, s/n

    Coordenades:

    41.48961
    2.35667
    446297
    4593310
    Número de fitxa
    08172 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Barroc
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Text refós 2010)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 8869)
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Arquebisbat de Barcelona (C. del Bisbe, 5; Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Església de planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues laterals on s'ubiquen alguns altars. L'eix principal correspon a l'entrada i el presbiteri amb capçalera recta, i l'eix transversal amb el transsepte i el creuer. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta la Capella del santíssim que es comuniquen per darrera.
    La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l'eix principal amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s'alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó.
    El campanar s'ubica a l'esquerra, és octogonal sobre base quadrada i rematat amb torre octogonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada. Tot rematat amb un pinacle i una creu al seu damunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges.
    La façana és d'estil barroc seguint les línies de l'antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L'element més destacable de la façana i de tota l'església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners.
    A l'interior també destaca el baldaquí, d'estil barroc salomònic.

    L'actual església és fruit de la reconstrucció realitzada a partir de l'any 1939, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va cremar i es va enderrocar a mà, deixant només un metres d'alçada del mur perimetral.
    Les primeres dades que fan referència a l'existència d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. Però no és fins el 10 de juliol de l'any 1820 que s'hi celebra la primera Missa. No és fins l'any 1841 que sant Cristòfol aconsegueix independitzar-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, no sense maldecaps, tot i que des de l'any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d'aquest moment s'inicia un projecte d'ampliació del temple que trigaria forces anys en finalitzar. L'aspecte d'aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i veien l'aspecte de l'actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta.

    ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.
    MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2.
    MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de premià de Mar; pàgs. 8 -13.
    MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona.
    PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí.