Església de Sant Cristòfol
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església de planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues laterals on s'ubiquen alguns altars. L'eix principal correspon a l'entrada i el presbiteri amb capçalera recta, i l'eix transversal amb el transsepte i el creuer. A l'esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta la Capella del santíssim que es comuniquen per darrera.
La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l'eix principal amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s'alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó.
El campanar s'ubica a l'esquerra, és octogonal sobre base quadrada i rematat amb torre octogonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada. Tot rematat amb un pinacle i una creu al seu damunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges.
La façana és d'estil barroc seguint les línies de l'antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L'element més destacable de la façana i de tota l'església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners.
A l'interior també destaca el baldaquí, d'estil barroc salomònic.
Història
L'actual església és fruit de la reconstrucció realitzada a partir de l'any 1939, ja que durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va cremar i es va enderrocar a mà, deixant només un metres d'alçada del mur perimetral.
Les primeres dades que fan referència a l'existència d'una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. Però no és fins el 10 de juliol de l'any 1820 que s'hi celebra la primera Missa. No és fins l'any 1841 que sant Cristòfol aconsegueix independitzar-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià, no sense maldecaps, tot i que des de l'any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d'aquest moment s'inicia un projecte d'ampliació del temple que trigaria forces anys en finalitzar. L'aspecte d'aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i veien l'aspecte de l'actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta.
Bibliografia
ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.
MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2.
MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de premià de Mar; pàgs. 8 -13.
MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona.
PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí.