Exempció de la comtessa de Castellvell (1382)

Abrera

El món feudal concebia l'espai com un mosaic d'amplis senyorius dominats pel seu respectiu castell i per la família que el regentava. Al 1382, moment de consolidació i auge del feudalisme, el Baix Llobregat es dividia també en senyorius que, alhora, se subdividien en diferents parròquies. Tal és el cas de la baronia de Castellvell de Rosanes, que dominava les parròquies de Sant Esteve de Sesrovires i d'Abrera, amb Sant Hilari i el Castell de Voltrera com a enclau defensiu. També pertanyien a la baronia de Castellvell les parròquies de Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal, Olesa i Martorell. Totes elles estaven sotmeses al llinatge dels Castellví, senyors de la baronia de Castellvell i, gràcies a una fructífera política matrimonial, senyors de Castellbò, a l'Urgell, i de Navailles. En època medieval, les relacions entre vassalls i senyors s'establien a través de fidelitats, les quals implicaven la protecció dels senyors a canvi d'una sèrie de serveis per part dels vassalls. Entre aquests serveis gratuïts que els vassalls havien de prestar als seus superiors hi trobem, entre molts d'altres, "la gayta i l'obre". La "gayta" o guaita no és més que l'obligació de prestar vigilància al castell per tal d'evitar atacs enemics. Aquesta prestació obligaria els habitants de les parròquies d'Abrera i Sant Esteve a acudir unes determinades hores a l'any als respectius castells de Voltrera i de Sant Esteve. D'altra banda, "l'obre" és la prestació obligatòria de braços i hores de treball al senyor en les diverses feines que calia dur a terme per al manteniment de la baronia. Aquests són els dos serveis feudals que les parròquies d'Abrera i Sant Esteve demanaren abolir a la vescomtessa l'any 1382.