Torrent Gran

Abrera

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme mu­nicipal fins a desembocar al riu Llobregat. Un torrent que s’ha obert camí excavant els materials miocènics en la seva cap­çalera, els quals són substituïts per les graves, sorres i llims del Pleistocè superior i l’Holocè quan entra en la cubeta del riu Llobregat. Com tots els torrents mediterranis té un règim hídric de caràcter estacional i lligat a la pluviositat. Tanmateix, pel tipus de morfologia, el torrent queda força enclotat, fet que ha facilitat que s’hi creï un microclima particular que és el que ha permès que hi sobrevisqui una interessant flora i vegetació.

La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides).

El treball dels botànics Pérez i Nualart (2007), el torrent Gran d’Abrera destaca per la presència d’un seguit d’espècies i comunitats de dis­tribució eurosiberiana. En l’esmentat estudi van descriure 11 taxons botànics, alguns d’ells poc comuns en les contrades mediterrànies. Entre les espècies identificades cal destacar la presència del creixenet de verneda (Cardamine impatiens), una espècie no detectada fins ara al Baix Llobregat i que es correspon amb la població més meridional de Catalunya i una de les més meridionals de la península ibèrica. Una espè­cie que, a més, també es troba a una altitud poc habitual, ja que en les localitats més meridionals es troba a més de1.200 metres d’altitud. Per tant, aquesta població és realment remarcable. Altres espècies presents en aquest torrent són també úniques a la comarca del Baix Llobregat, com l’herba de l’esparver (Hieracium murorum), altres tenen el límit de distribució de l’espècie a Catalunya, cas de la gatassa (Ra­nunculus ficaria subsp ficariformis), i també és remarcable la presència de la coronil·la boscana (Coronilla emerus), espè­cie que es troba per sota del seu límit altitudinal típic. Així ma­teix, apareix algun exemplar de vern (Alnus glutinosa) i d’auró negre (Acer monspessulanus), ambdós molt poc comuns en altituds tant baixes. Així doncs, segons els científics citat i en termes purament florístics, el torrent és una joia botànica comarcal.

Respecte a les comunitats vegetals destaquem els herbas­sars higròfils i les gatelledes del Carici-Saliciteum, una co­munitat que viu en boscos humits sobre sòls subtròfics com les vernedes i les seves vorades. També hi trobem retalls de l’omeda amb mill gruà, Lithospermo purpurocaerulei-Ul­metum minoris on destaca el Carex sylvatica subsp paui i el mateix mill gruà (Lithospermum pupurocaeruleum) i el càrex pèndul (Carex pendula). A mesura que el torrent s’endinsa a la plana fluvial, l’omeda amb heura (Hedero helicis-Ulme­tum minoris) i les bardisses amb roldor (Rubo ulmifolii-Co­riaretum myrtifoliae) prenen el relleu. Així mateix, al llarg de tot el torrent apareixen els canyars de tipus Arundini donacis- Volvuletum sepium, una comunitat al·lòctona que impedeix el desenvolupament de les comunitats autòctones abans es­mentades.

En algunes parets del torrent per on regalima aigua trobem taques de la comunitat de fàlzia Eucladio-Adiantetum. Segons els botànics que han estudiat el torrent, sorprèn l’entapissat que forma la cua de cavall (Equisetum telmateia), que atorga a l’estat herbaci-arbustiu del torrent un caràcter singular i únic a nivell local-comarcal.

També és cert que s’hi troben nombroses espècies d’arbres no autòctons com ara la robínia (Robinia pseudoacacia), el plàtan bord (Platanus hybrida) i el pi blanc (Pinus halepensis).

Com a conclusió, l’estudi de Pérez i Nualart (2007), assenyala la importància d’aquest torrent per les comunitats vegetals rares en el context comarcal, tot i que el seu estat de conservació no sigui especialment remarcable.

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l'anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).

El Torrent Gran d'Abrera és una franja àmplia de boscos i matolls d'especial interès per a la conservació de la naturalesa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic i paisatgístic. A banda d'abrigar comunitats vegetals i animals molt representatives de la comarca del Baix Llobregat, el Torrent Gran s'integra en una xarxa de zones verdes de titularitat pública i privada que, al trobar-se comunicades les unes amb les altres, forma una anella verda que engloba zones boscoses i inundables d'altres torrents, rieres i del riu Llobregat. En aquest sentit, cal destacar la importància que té el Torrent Gran com a connector biològic per a la circulació i dispersió de poblacions d'amfibis, rèptils i mamífers, així com a lloc de nidificació de diverses espècies d'ocells.

Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d'aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l'autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d'escombraries; al llarg d'aquest camí s'han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d'aigua potable. El Camí del Torrent Gran d'Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d'aquest camí està marcada amb una pedra vertical. Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats. També hi passa el Camí Històric d'Abrera (PR-C 169).