Eucaliptus del torrent d'en Biosca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
La serra de Collserola forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Exemplar d’eucaliptus (Eucalyptus globulus) de 36 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,72 m i 16,7 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al torrent d’en Biosca, a 410 m. al sud-est de can Biosca, dins del Parc Natural de Collserola.
De la família de les mirtàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara. El tronc, dret i robust, presenta una escorça llisa de color marró clar que es desprèn en llargues tires en els exemplars adults.
Arbre perennifoli de fulles simples, endurides i verdes de contorn lanceolat amb el marge llis. Floreix d’octubre a gener amb flors solitàries o agrupades que produeixen una gran quantitat de nèctar. Els fruits són càpsules globoses dures dotades de quatre costelles, dins de les quals hi ha les petites llavors rodones de color negre.
L'eucaliptus del torrent d'en Biosca, amb els seus 36 m d'alçada, és el segon arbre més alt de Sant Just Desvern per darrere del pi blanc de la font d'en Merlès.
Història
Espècie originària d’Austràlia que va ser introduïda a la conca mediterrània, a mitjan segle XIX, pel seu aprofitament en la indústria de la fusta. Està present en territoris de clima temperat i humit amb sols rics en matèria orgànica.
L’eucaliptus es va començar a plantar de manera sistemàtica a algunes zones d’Espanya a la dècada de 1940. Va ser una de les espècies emprades en els programes de reforestació de molts territoris, una política que també estava destinada a l’explotació de la seva fusta per l'elaboració de pasta de cel·lulosa. A més de la fusta, les fulles són emprades per la indústria farmacèutica per les seves propietats balsàmiques i antisèptiques, ja que contenen una gran concentració d’eucaliptol. En menor mesura, l’arbre ha tengut usos ornamentals i ha estat plantat a jardins i parcs pel seu ràpid creixement.
Actualment, és considerada una espècie al·lòctona invasora que suposa grans problemes, principalment perquè és un arbre que impedeix el creixement de la flora autòctona pel fet que les seves fulles en caure a terra l’esterilitzen. La gran necessitat d’aigua dels espècimens, que desenvolupen unes arrels radials i profundes, els converteixen en els responsables de la sequera del sol allà a on creixen.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.
CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. La Vall de Verç, núm. 488, pp. 20-21.
SANZ ELORZA, Mario; DANA SÁNCHEZ, Elías; SOBRINO VESPERINAS, Eduardo (2004). Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid.
