Can Biosca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL número de registre 10206-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
Descripció
Conjunt arquitectònic format per diverses construccions que actualment es troben en un estat de conservació molt dolent.
El mas original del segle XVI, pràcticament desaparegut, era un edifici rectangular de planta baixa i pis, amb un portal d’entrada amb llinda d’arc de mig punt i diverses obertures a la planta baixa, de les quals encara queda com testimoni una petita finestra a l’extrem esquerre de la façana principal. El primer pis estava estructurat a partir de balcons amb baranes de forja, que actualment no es conserven. L’edifici presentava una teulada amb carener paral·lel a la façana, de la qual encara s’aprecia el traçat.
Adossat a la dreta del cos principal es va construir posteriorment un altre edifici de planta baixa i pis amb un gran portal de punt rodó i balcons al primer pis. Amb la reforma de l’any 1941 aquest cos va patir la remunta d’un segon pis, que encara es conserva, amb tres finestres.
Un tercer edifici, adossat a l’anterior i fruit de la reforma contemporània, és el millor conservat i presenta planta baixa, pis i terrat amb balustrada.
Història
Coneguda inicialment com a can Arnella, can Biosca formava part de la propera masia de can Cortès. La primera notícia documental que fa referència al mas és l’any 1574. L’any 1650 ja porta el nom de Can Biosca.
Ja al segle XVII, segons el cadastre de 1799, el propietari de can Biosca era Jaume Biosca i Mallol, fill de Salvador Biosca Prats i d’Eulàlia Mallol.
L’any 1913 entrà com a masover Joan Masalies i Pijoan, la propietària era Eloisa Jové casada amb el Sr. Vidal i Ribes promotor de la mina Vidal que duia aigua fins a can Vidalet a Esplugues de Llobregat.
Després de la Guerra Civil espanyola el mas va ser reformat per l’arquitecte Joan Masriera l’any 1941, pel propietari Rafael de Bofarull, amb una intervenció poc encertada que va desvirtuar la imatge original del conjunt.
Entre 1955 i 1966, essent masover Josep Domènech i Ibáñez s'hi instal·la una granja avícola i porcina. El 1983 tot l’edifici era aprofitat per a habitacles, i a la planta hi havia un taller metal·lúrgic propietat d’un veí de Sant Feliu de Llobregat.
Als anys 90 es van fer enderrocs d'algunes estructures.
Bibliografia
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 44. Ajuntament de Sant Just Desvern.
SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.
TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.
VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 11. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
