Església vella de Sant Pere i Sant Fermí

Rellinars

L'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està situada a la riba esquerra de la riera de Rellinars, en un terreny sobre elevat al qual s'hi accedeix des del camí de Cal Ganàpia, just en el punt quilomètric 17,8 de la carretera de Castellbell i el Vilar a Terrassa.
L'edifici presenta una planta complexa com a resultat de les quatre etapes constructives: pre-romànica, romànica, gòtica i una darrera fase del segle XVII-XVIII. Està orientat d'est a oest i es conserven dues naus paral·leles comunicades interiorment, de les quals la més gran està esfondrada a nivell del mur nord i la coberta com a resultat de les fortes nevades de l'any 1962. L'edifici més antic que coincideix amb la nau més petita, està situat al sud; consisteix en una nau de planta rectangular amb fals transsepte, amb lleugera elevació i amb una lleugera desviació cap el nord. De l'absis d'aquesta època només es conserva l'arrencada de la volta a l'angle nord-est i alguna pedra del mur orientat a llevant. La coberta és de lloses a doble vessant, amb volta de canó a l'interior i transsepte elevat amb marques de la cintra de canyes teixides de l'encofrat i una obertura quadrangular. El fals transsepte elevat comunica amb la nau per un arc toral ultrapassat. Un segon arc toral s'obre cap el mur nord que va ser tapiat a posteriori. Al mur sud hi ha un arc de descàrrega apuntat i una obertura molt petita, d'una sola esqueixada. El transsepte elevat es comunicava amb l'absis a partir d'un arc triomfal, a l'interior del qual n'hi havia un d'encara més petit, ultrapassat. I just per damunt hun ull de bou amb restes de pintures a la seva cara interna. El transsepte, està sobrealçat amb pedra tosca. Damunt de l'ull de bou encara es pot veure el tancament de la coberta original. La façana orientada al sud està decorada amb una línia d'imposta que s'estén per tota la nau, inclosa la part aixecada durant els segles XVII-XVIII. És en aquest mur on hi ha una porta dovellada amb lloses d'extradós, de factura més moderna i tres graons. Posteriorment, al mur nord es van fer dues obertures amb arc de mig punt, (posteriorment tapiades) i mig destruïdes com a conseqüència de la construcció d'un gran arc apuntat construït a posteriori per tal de donar comunicació a les dues naus.
L'edifici del segle XII era de planta rectangular amb coberta de volta de canó i tres arcs torals. D'aquests només se'n conserva una minsa part en l'únic mur que queda dempeus d'aquesta època. La porta original, amb arc de descàrrega dovellat de mig punt, timpà i llinda estava situada a l'oest, que també es va tapiar. El parament era de petits blocs de pedra escapçats, d'altres escairats i alguns més ben treballats en carreus i alineats regularment, amb els blocs més grossos situats a les cantoneres.
La darrera transformació observable és la unificació de tot el recinte i la sobreelevació de la coberta amb la destrucció de la porta original de la capella. D'aquest moment daten els contraforts dels murs sud i oest i l'obertura d'una finestra també tapiada posteriorment. A l'interior hi ha una escala i una porta elevada al mur nord que permetia accedir al cor de la nau principal.