La Fàbrica

Rellinars

L'artífex d'aquest edifici fabril és el senyor Francesc Pujol i Canal. Arriba procedent de Puig-Reig, municipi tèxtil per excel·lència, amb la seva esposa, Maria Pujol. Fa construir la fàbrica, la sèquia per a transportar aigua des de les Fonts, una bassa de planta circular que encara es pot veure al costat oposat de riera, per sota el marge del carrer Reverend Emili riera i l'edifici amb les turbines i la roda de calaix, de fusta. L'empresa ben aviat va fer fallida i Heribert Pons i Arola adquireix els drets sobre les aigües. A la seva mort, per disposició testamentària, aquets drets passen a l'Ajuntament.
El 30 d'agost de 1922 Joan Chevalier i Robert adquireix la fàbrica i la modernitza amb una sala de màquines amb turbina hidràulica i una potència nominal de quaranta tres cavalls de força que feia funcionar la quadra gran, la petita, els magatzems, el cobert per a les calderes, una caseta i encara servia per regar els horts circumdants.
Pels vols dels anys 1930 Miquel Villà i Ibran compra la fàbrica a Chevalier. L'empresari també era propietari d'una fàbrica de teixits de seda i cotó a Rubí. L'empresa funciona i l'activitat dona treball a la població rellinasenca.
L'any 1934 s'inicia la construcció de la bassa gran degut a la potència que necessitaven el nous telers. Dolors Moreno (1997) recull de fonts orals el record de les explosions de dinamita, el toc de trompeta anunciant la barrinada i fins i tot com en una de les explosions, un dels rocs sortint disparat, va escantonar la paret de l'antiga presó que estava situada sota de l'Ajuntament.
Els desperfectes causats per la Guerra Civil, valorats en un total de 36.000 pessetes obliga a tancar la fàbrica. En les actes municipals del 20 de juny de 1938 consta que els treballadors continuaven cobrant el sou, d'unes tres mil pessetes setmanals.
Acabada la guerra, s'inicia un procés de restauració i esplendor de l'activitat tèxtil que durarà fins l'any 1963. En aquests moments Miquel Villà ha perdut el seu hereu i veient-se gran, tanca la fàbrica.
Durant uns anys, la família Lleonart fa servir la quadra gran com a granja avícola.
Als anys 1970 torna a recuperar l'activitat tèxtil i a l'any 1972 s'hi fabrica artesanalment la capa blanca del personatge llegendari amb motiu de la Diada d'en Capablanca.