Església de Torroella Vell
Navàs

    Bages
    Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella.
    Emplaçament
    Pel camí que passa per les ruïnes de cal Garrifes en direcció a can Conill, uns 150 m a l'est de cal Garrifes trencall a la dreta i continuar uns 900 m fins al peu del turó. Continuar per corriol fins al cim
    510

    Coordenades:

    41.87893
    1.70278
    392363
    4637148
    Número de fitxa
    08141 - 222
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Segle
    X-XV
    Estat de conservació
    Dolent
    Força derruïda i arrasada
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN. Núm. registre 1418-MH. Decret castells i fortaleses 22/04/1949 (BOE 5-5-1949)
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 30.EA i 41.BARP. Nivell 1. Integral. Nivell 6. AEA. Nivell 4. Ambiental.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 42920, CCAA 19215
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A016000090000IM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Restes de la primitiva església de Torroella, coneguda pels parroquians com a Torroella Vell, emplaçada al cim del turó on hi havia també el castell de Torroella, però separada d’aquest uns 140 m. Mentre que el castell ocupa la part més alta, a l’extrem nord-oest del cim del turó, l’església es troba a l’extrem sud-est, en una zona boscosa.

    De l’església se’n conserven els murs perimetrals fins a poca alçada i força amagats sota una mota amb vegetació i enderrocs. Es troba orientada cap a l’est, amb un lleuger desplaçament al nord. És una construcció de planta rectangular en la qual sembla insinuar-se l’absis (concretament a l’angle nord-est), però en l’estat actual no és possible confirmar-ho. El que s’observa clarament és l’arrencada de l’arc triomfal que marcaria la zona del presbiteri. Els murs són construïts amb un aparell de carreus rectangulars, més o menys escairats i lligats amb morter de calç, tot formant filades regulars.

    Al sud-est de la nau hi ha una àrea d’enderrocs que podria correspondre a la sagristia o a un petit habitatge annex. Al costat es conserva una magnífica cisterna excavada al subsòl que devia recollir les aigües pluvials. Té una boca d’accés rectangular i, a sota, es conserva la cavitat del dipòsit cobert amb una volta apuntada de factura gòtica tardana o, tal vegada, posterior. Actualment es troba mig reblerta de sediments i rocs.

    Fins no gaire entre els enderrocs al voltant de l’església hi havia dos sarcòfags en forma de caixes que, a la dècada de 1990, van desaparèixer. Un d’ells, que apareix fotografiat al llibre “La Grandària del món” (CAPSADA i altres, 2010: 90) tenia gravades diverses creus i altres símbols. Així mateix, a l’obaga del turó hi ha les restes d’una petita bassa.

    Informació facilitada per Ester Llobet

    La primitiva església romànica era situada al costat del castell de Torroella, i apareix citada l’any 1205. Devia ser parròquia d’antic, però no és fins al 1312 que es troba documentada com a tal. En l’estat actual és difícil de dir si les restes corresponen a una obra romànica o posterior. Sembla que tenia un petit habitatge al costat, amb una cisterna d’època gòtica o tal vegada posterior. D’aquesta església primitiva se’n coneixen algunes referències tardanes que evidencien que a Torroella seguí havent-hi culte i una certa autoritat en mans del capellà.

    L’església actual de Sant Salvador de Torroella va ser construïda a la primera meitat del segle XVII. El motiu del trasllat era que l’antiga havia quedat en desús perquè es trobava en un emplaçament molt desavinent, a dalt del turó. Per això es buscà un emplaçament més accessible per a la majoria de masos. Segons diu una llegenda, va ser la mestressa del mas Palà, que solia queixar-se de la llunyania de l’església, la que hauria triat el lloc més escaient en un indret on tenia costum de parar-se a reposar. Sembla que la construcció es començà entorn del 1632 i el 1648 es va consagrar. La rectoria annexa probablement és contemporània al temple (entorn de 1632), tot i que va tenir reformes i ampliacions posteriors.

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxes 30.EA i 41.BARP

    CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010). La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella. Edicions de l’Albí, Berga.