Església de Santa Maria de la Roqueta

Sant Martí de Tous

L'església de Santa Maria de Roqueta es troba situada en una zona elevada prop del castell de la Roqueta, dins l'antic terme del castell. L'església d'estil romànic de finals del segle XII consta d'una nau capçada per un absis que exteriorment té un perímetre poligonal de nou cares i l'interior és semicircular que es diferencia de la nau per uns contraforts. A l'absis s'hi obren tres finestrals, un dels quals actualment es troba tapiat, de doble esqueixada que finalitzaven en arcs de mig punt adovellats. A l'interior, sota dos dels finestrals s'hi documenten un total de tres fornícules finalitzades en arc de mig punt adovellat. L'absis sobre a la nau a través d'un arc lleugerament apuntat que es recolza, a cada costat, sobre unes columnes dobles coronades amb capitells i col·locades sobre unes bases amb plint comú. La coberta és de quart d'esfera i arrenca d'una cornisa, sostinguda per mènsules, que recorre per l'exterior part de la part superior de l'absis. Aquesta cornisa també es documenta la mur nord però no al mur sud, el qual ha estat més modificat. La coberta de la nau és mitjançant una volta ogival gòtica, que substitueix la primitiva coberta. Tant al mur nord com al mur sud, s'hi obrien dues absidioles, de les qual només es manté la del mur nord, coberta per una volta de quart d'esfera. L'absidiola del mur sud, s'intueix part de l'arcada malmesa per obres posteriors.
L'accés a l'interior de l'església és mitjançant dos portals, un a la façana de ponent i l'altre a migdia ( a l'absidiola del mur sud) cap d'elles de l'edifici original. El portal de ponent es coronat per una llinda de pedra.
Al mur de migdia s'hi adossa una annexa, construït amb carreus reaprofitats d'antigues edificacions, de planta rectangular amb la porta d'accés al mur de façana sud, corresponent a l'antic cementiri de Roqueta.
El parament dels murs és de carreus ben escairats disposats amb filades regulars a trencajunt a excepció del mur sud, que presenta la reutilització de diversos blocs de pedra com fragments de finestres o pedres de cornisa provinents d'una primitiva construcció. En molts dels carreus s'hi documenten marques de picapedres com són fletxes, creus, un angle agut, un angle recte entre d'altres.
L'edifici mostra una desproporció entre la nau, excessivament petita, i l'absis i la posició extrema de les absidioles i la diferència dels paraments de l'església amb el mur de ponent. Aquests fets són indicatius de les refraccions dutes a terme, possiblement arran dels terratrèmols del segle XV, ja que la nau era més llarga com ho constat la continuïtat del mur nord en direcció a ponent.