Església de Santa Margarida de Bonveí
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Demarcació de Castelltallat
    Emplaçament
    Ctra BV-3003 fins al final i continuar pista asfaltada us 2.5 km. Camí sud uns 1.200 m
    837

    Coordenades:

    41.79192
    1.64207
    387173
    4627565
    Número de fitxa
    08229 - 280
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Romànic
    Medieval
    Segle
    XII
    Estat de conservació
    Dolent
    En ruïna. L'interior ple de runam i en estat pèssim.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí: CCAA 20476
    Accés
    Sense accés
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08229A005000360000ML
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Petita capella romànica (datable a la segona meitat del segle XII), que es troba actualment en estat ruïnós. Està emplaçada en un contrafort sud de la serra de Castelltallat, prop de la masia de Bonveí. Es tracta d'una construcció formada per una nau rectangular i un absis semicircular, orientat al nord-est. L'absis és la part més ben conservada i encara s'insinua una part de l'arrencada de la coberta a partir d'una cornisa que giravolta a l'interior de l'hemicicle. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt. Del mur de ponent no en queda pràcticament res, però se sap que era coronat per una espadanya i que s'hi obria la porta d'accés i una finestra cruciforme. L'aparell de l'absis és molt regular, mentre que el de la nau és força més irregular.

    Es trobava dins l'antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Bonveí. No en coneixem notícies documentals d'aquest lloc ni d'aquesta església fins la baixa edat mitjana. El 1428 el degà del Bages fa una contribució econòmica de l'església de Santa Margarida per sufragar reformes fetes a la parròquia de Sant Miquel de Castelltallat. El 1685 figura com a capella de la parròquia de Castelltallat. Al principis dels anys 1970 l'edifici es trobava amb la coberta ensorrada i en estat molt precari, fins que fou posada en venda. Això originà que una bona part de les pedres anessin a parar a la finca de can Brull, a Aiguafreda. Les pedres van ser degudament numerades per reedificar la construcció però per alguna raó aquest espoli fa cessar i l'edifici va quedar mig partit en dos indrets diferents. Actualment l'interior es ple d'enderrocs.

    BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). "Santa Margarida de Bonveí", Catalunya Romànica, vol. XI "El Bages", Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 456.