Església de Sant Pere de Vilalta
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Demarcació de Castelltallat
    Emplaçament
    Carretera BV-3003, al km. 13,5 camí direcció oest i sud uns 1.500 m.
    777

    Coordenades:

    41.79762
    1.67474
    389897
    4628155
    Número de fitxa
    08229 - 186
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XIII-XV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 88)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí: IPA 17113
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    002010600CG82H0001FE
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Església gòtica en transició al renaixentisme ubicada junt a la masia Vilalta. És de planta rectangular i orientada cap a llevant. L'entrada és lateral, situada a la façana de migdia. El portal, format per un arc de grans dovelles, és datat a la primera meitat del segle XV. Exteriorment és rematat amb un trencaaigües acabat amb punxa. A la dovella central conserva un dosseret gòtic rematat amb un pinacle característic del flamíger. A sota hi ha un relleu amb la figura de sant Pere que es troba molt malmès pels trets que va patir durant la Guerra Civil. Als peus de la nau, a la banda esquerra, hi trobem el campanar de torre, el qual està realitzat en dos períodes successius, que són visibles en el canvi de pedra. Al costat de migdia té encastada una pedra amb un interessant relleu que conté una figura circular. L'interior del temple és cobert amb volta apuntada.

    L'església de Sant Pere de Vilalta apareix esmentada en un document de l'any 950 i se'n conserva l'acta de consagració, del 1063. D'aquesta primitiva església no en queda res. En aquesta època al nucli de Vilalta hi havia una petita comunitat de pagesos, almenys des del segle X. En els documents apareix com a la Vila alta. A més de l'esgléia hi havia també una torre. L'actual església és degué construir a finals del segle XIV o principis del XV, en un estil gòtic en transició al Renaixentisme. A finals del segle XVI i principis del XVII, coincidint amb l'època d'esplendor del mas, va tenir algunes reformes no sabem de quin abast, però que van afectar com a mínim el presbiteri. El 1866 es renova el campanar de torre sobre la volta, el qual va ser restaurat el 1954. Les campanes es van traslladar a l'església de Sant Cristòfol de Figuera, ja que els amos del mas de Figuera van ser propietaris de Vilalta bona part del segle XX. L'església de Vilalta tenia un retaule barroc del segle XVII, molt semblant al que es conserva a Claret dels Cavallers, però fou destruït durant la Guerra Civil de 1936.

    AADD. (1978). Sant Pere de Vilalta. Escola Decroly de Barcelona.
    CASCANTE, Pere; FÀBREGA, Albert (2018). Estudi històric i arquitectònic de la casa Vilalta de Sant Mateu de Bages (Castelltallat). Joan Borrós Sala (promotor).