Església de Sant Pere de Madrona Berga

Berguedà
Muntanya de Queralt
Damunt d'un penyal de roca calcària, en una carena de la Serra de Queralt.
08022-89
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XI-XIV
Bo
Legal i física
BCIL
Restringit
Religiós
Privada
Parròquia de Santa Eulàlia de Berga, carrer Castellar del Riu, 1
Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

És un edifici d'estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l'àbsis depassa el quart d'esfera. L'espai entre nau i absis es soluciona per degradació d'arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l'absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l'edifici amb un basament fet de carreus. L'aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s'adossa a la base de l'àbsis. La rigidesa de l'edifici només és trancada per un petit campanar d'espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari.

Es troba dins del terme de l'antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l'església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l'església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d'Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s'hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l'espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada.

AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.
AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34.
BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146.
HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172.
MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180.